dilluns, 29 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Animals en perill d'extinció
Una espècie en perill d'extinció és aquella que corre perill de desaparèixer si continuen els mateix factor que amenacen la seua continuïtat.
L'extinció de especies es un fenomen a nivell mundial.
A Espanya, el Catàleg Nacional d'espècies Amenaçades, on s'inclou les especies o poblacions la qual exigeix mesures específiques, s'estableixen quatre categories per aquestes especies:
L'extinció de especies es un fenomen a nivell mundial.
A Espanya, el Catàleg Nacional d'espècies Amenaçades, on s'inclou les especies o poblacions la qual exigeix mesures específiques, s'estableixen quatre categories per aquestes especies:
- En perill d'extinció. Quan els factors negatius que incideixen sobre elles fan que la supervivència siga poc probables a curt termini. Ex: la foca monjo.
2. Sensibles a l'alteració del seu hàbit. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la naturalesa a mitjà termini. Ex: la balena yubarta.
3. Vulnerable. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la natura a mitjà termini. Ex: el dragó canari.
4. D'interès especial. Quan presenten un valor particular per el seu interès científic, ecològic, cultural o per la seua singularitat. Ex: la llúdriga.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Un poble quasi desaparegut.
En un poble de Galícia donen mil euros per cada xiquet que naix en el poble.
Els habitants del poble s'han vist obligats ha fer aquest tipus de campanya per a que les persones joves que poden tindre fills, els tinguen i d'aquesta manera el poble no acabarà sent un poble fantasma.
Les persones que viuen i que encara poden tindre fills, per molts diners que donen no en volen tindre , ja que no tenen les infraestructures necessàries per a deixar als xiquets. Aleshores han d'agarrar el cotxe per a anar al poble més prop i deixar-los en el col·legi, encara que ells també hagen d'agarrar-lo per anar a treballar no és el mateix perquè tots agarren una altra ruta.
En conclusió jo crec que si els habitants del poble volen tindre més persones perquè no desaparegua el poble haurien d'adequar-lo de manera que tingua totes els edificis nesessaris per a la comodidat dels pares.
Els habitants del poble s'han vist obligats ha fer aquest tipus de campanya per a que les persones joves que poden tindre fills, els tinguen i d'aquesta manera el poble no acabarà sent un poble fantasma.
Les persones que viuen i que encara poden tindre fills, per molts diners que donen no en volen tindre , ja que no tenen les infraestructures necessàries per a deixar als xiquets. Aleshores han d'agarrar el cotxe per a anar al poble més prop i deixar-los en el col·legi, encara que ells també hagen d'agarrar-lo per anar a treballar no és el mateix perquè tots agarren una altra ruta.
En conclusió jo crec que si els habitants del poble volen tindre més persones perquè no desaparegua el poble haurien d'adequar-lo de manera que tingua totes els edificis nesessaris per a la comodidat dels pares.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Excursió a Morella
L'excursió que vam realitzar els alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat amb el departament de biologia, es va fer el dimarts 9 de novembre al poble de Morella.
La primera parada realitzada va ser a Vilafamés, on vam contemplar la majestuosa roca grossa que porta allí des de el Triàsic, i s'encontrava en posició vertical per la acumulació de sediments i per el xoc de les plaques tectòniques. Dins d'eixa expedició vam poder observar les fissures que portaven les roques més properes a la roca, totes aquestes estaven formades per taffoit ( roca exposada a les ones del mar).
Després vam anar a la carretera que empalma Vinaròs amb Morella,on es trobava unes icnites de dinosaures, es a dir, les empremptes de dinosaures que vam passar per aquelles terres. Lo curiós de tot això era que la majoria del dinosaures que habitaven les nostres terres eren herbívors i les empremptes que hi havien eren totes de carnívors. Encara no s'ha establit una resposta concreta però s'han fet moltes tesi: per la força que tenen aquest tipus de dinosaures es una de les que més s'han proposat.
Tot seguit amb una ventolada impressionant, vam parar a la carretera de Morella a Forcall on vam contemplar el jaciment de fòssils més famós de la comarca, on ens van donar una bossa per a agarrar tots el fòssils que pogueren i així d'aquesta manera poder identificar-los quan anàrem al museu de Morella.
Cinc minuts després arribaven a la exposició de la Fàbrica Giner de Morella. En aquesta exposició vam observar com els treballadors de la mina de cel obert van descobrir el jaciment de fòssils. Dins de la exposició es trobava uns del milers ossos que es van trobar durant el treball en les mines de cel obert.
Després de exposició vam anar al poble de morella on teníem contractat la visita al museu de dinosaures de Morella, però no vam entrar ja que no vam arribar a temps. Vam dinar en una plaça al costat de la muralla, vam fer unes compres de pastís típic d'allí (flaó) i vam tornar cap a l'institut.
La primera parada realitzada va ser a Vilafamés, on vam contemplar la majestuosa roca grossa que porta allí des de el Triàsic, i s'encontrava en posició vertical per la acumulació de sediments i per el xoc de les plaques tectòniques. Dins d'eixa expedició vam poder observar les fissures que portaven les roques més properes a la roca, totes aquestes estaven formades per taffoit ( roca exposada a les ones del mar).
Després vam anar a la carretera que empalma Vinaròs amb Morella,on es trobava unes icnites de dinosaures, es a dir, les empremptes de dinosaures que vam passar per aquelles terres. Lo curiós de tot això era que la majoria del dinosaures que habitaven les nostres terres eren herbívors i les empremptes que hi havien eren totes de carnívors. Encara no s'ha establit una resposta concreta però s'han fet moltes tesi: per la força que tenen aquest tipus de dinosaures es una de les que més s'han proposat.
Tot seguit amb una ventolada impressionant, vam parar a la carretera de Morella a Forcall on vam contemplar el jaciment de fòssils més famós de la comarca, on ens van donar una bossa per a agarrar tots el fòssils que pogueren i així d'aquesta manera poder identificar-los quan anàrem al museu de Morella.
Cinc minuts després arribaven a la exposició de la Fàbrica Giner de Morella. En aquesta exposició vam observar com els treballadors de la mina de cel obert van descobrir el jaciment de fòssils. Dins de la exposició es trobava uns del milers ossos que es van trobar durant el treball en les mines de cel obert.
Després de exposició vam anar al poble de morella on teníem contractat la visita al museu de dinosaures de Morella, però no vam entrar ja que no vam arribar a temps. Vam dinar en una plaça al costat de la muralla, vam fer unes compres de pastís típic d'allí (flaó) i vam tornar cap a l'institut.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Generació búnquer
Una persona que està dins de la generació búnquer són aquelles que passen gran part o quasi tot el seu temps dins de l'ordinador o la televisió deixa'n de costat als familiars i amics que no siguen virtuals. Dins del d'aquesta generació es troben els menors d'edat entre 12-18 anys.
Tots els que es troben dins de la generació afirmen haver penjat fotos en xarxes de forma segura encara que no saben que no són del tot segures. També asseguren que la seua cadena favorita és Antena 3 i els programes com: Físca o Química, El internado i moltes altres molt paregudes a aquestes altres.
Jo no em considere una persona dins de la generació bunker, ja que apenes tinc temps per a estar dins de l'ordinador i ademés estic gran part del temps amb la meua família.
Tots els que es troben dins de la generació afirmen haver penjat fotos en xarxes de forma segura encara que no saben que no són del tot segures. També asseguren que la seua cadena favorita és Antena 3 i els programes com: Físca o Química, El internado i moltes altres molt paregudes a aquestes altres.
Jo no em considere una persona dins de la generació bunker, ja que apenes tinc temps per a estar dins de l'ordinador i ademés estic gran part del temps amb la meua família.
dimecres, 3 de novembre del 2010
El derrocament de la mina a Xile
El derrocament de la mina a Xile va atrapar a més de trenta-i-tres treballadors, mentre treballaven.
Solament s'escoltà el derrocament, tots van avisar a les brigades de rescat, les quals lluitaven per a salvar-los, ells no sabien en quines condicions es trobaven ni si n'havia alguna víctima de l'accident.
Les condicion en les que és trobava la mina va dificultar la entrada dels rescatadors, per això es tarà més en el rescat.
Segons el govern comunicà que dins de la mina n'hi havia un refugi a 300'5 km on es trobaven les necessitats bàsiques per a passar de forma segura uns quants dies.
Després de quasi setanta dies tancats sota terra, els miners dividit en tres grups, van pujar a la superfície ajudats per una càpsula de quatre-cents seixanta kilograms i cinquanta-tres centímetres d'ample.
Totes les famílies es trobaven fora del per a rebre als seus familiars que es trobaven dins de la mina, la alegria que es va despendre en l'ambient valia la pena després de tant sofriment.
Quan s'acabà la pesadilla, tot va ser més fàcil per als miners, encara que no tenen la certesa de que no tornarà a passar.
Solament s'escoltà el derrocament, tots van avisar a les brigades de rescat, les quals lluitaven per a salvar-los, ells no sabien en quines condicions es trobaven ni si n'havia alguna víctima de l'accident.
Les condicion en les que és trobava la mina va dificultar la entrada dels rescatadors, per això es tarà més en el rescat.
Segons el govern comunicà que dins de la mina n'hi havia un refugi a 300'5 km on es trobaven les necessitats bàsiques per a passar de forma segura uns quants dies.
Després de quasi setanta dies tancats sota terra, els miners dividit en tres grups, van pujar a la superfície ajudats per una càpsula de quatre-cents seixanta kilograms i cinquanta-tres centímetres d'ample.
Totes les famílies es trobaven fora del per a rebre als seus familiars que es trobaven dins de la mina, la alegria que es va despendre en l'ambient valia la pena després de tant sofriment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)