Un dels més importants llibres de Benito Pérez Galdós, és Misericordia. En aquesta novel·la la protagonista Benina es veu sumergida al voltant de diverses accions que terminaran en fracàs per part d'aquesta. La senyora Francisca és l'ama de les possesion que després, perdrà per la falta d'ingressos. Benina per ajudar a la seua senyora que pensa més en el que diran que en el que té que fer per sobrevivir, necesita l'ajuda de la seua criada, qui demana almoina en la porta de l'eglésia.
Estructura interna de l'obra
L'obra esta dividida en quatre parts, on es pot veure el Madrid d'aquell temps.
En la primera part es pot veure el món del captaire, els quals en l'obra també tenen privilegis, com per exemple les antigues que són dones que viuen en l'egésia i demanen almoina.
En la segona part hi ha una descripció dels personatges principals, com són Benina, Almudena , el seu nuvi ; Donya Francisca.
En la tercera part es reflecteix la fam que es pateix en Madrid i com Benina vol ajudar a la seua senyora demanan almoina, cosa que estava prohibit i per això acaba en la càrcel.
En la tercera part, donya Francisca hereta una gran fortuna i contracta a un altra criada, qui vol convèncer a donya Francisca de que Benina no és una bona persona. Aquesta acaba sent convençuda i no vol tornar a contractar-la, les dos amigues s'enfaden i no tornen a parlar-se
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eva. Mostrar tots els missatges
dimecres, 22 de juny del 2011
dimarts, 21 de juny del 2011
Tan sols tres dies
Després de nou mesos amb un horari intensiu, per fi s'acaba el curs.
Aquest any ha sigut molt diferent del que m'hauria imaginat, tan sols la idea de tornar a fer nous amics que tornava botja, perquè tenia que fer jo nous amics i no ser ells qui vingueren a mi?
De fet aquesta mateix fet, ja em dona igual, perquè gràcies a les noves amsitats he aconseguit eixir endavant aquest any, ja que primer de batxillerat no es com l'hauria imaginat, es clar que tots els anys són cada vegada més dificils, i crec que aquest any l'he superat amb èxit gràcies a ells, els meus companys que potser no siguen els mateixos que altres anys, però que en tant poc temps m'han acollit com una més.
Moltes gràcies a tots, m'ha agradat moltissim treballar amb vosaltres.
Aquest any ha sigut molt diferent del que m'hauria imaginat, tan sols la idea de tornar a fer nous amics que tornava botja, perquè tenia que fer jo nous amics i no ser ells qui vingueren a mi?
De fet aquesta mateix fet, ja em dona igual, perquè gràcies a les noves amsitats he aconseguit eixir endavant aquest any, ja que primer de batxillerat no es com l'hauria imaginat, es clar que tots els anys són cada vegada més dificils, i crec que aquest any l'he superat amb èxit gràcies a ells, els meus companys que potser no siguen els mateixos que altres anys, però que en tant poc temps m'han acollit com una més.
Moltes gràcies a tots, m'ha agradat moltissim treballar amb vosaltres.
Un poc de la meua vida.
A penes tenia un any quan vaig notar que aquelles dos vides estarien molt unides, durant molt de temps.
Recorde com em vaig sentir quan la vaig bore en aquella cistella de fusta, que donàvem com a caixa de nadal per als empresaris. Era petita i negra com una boleta, molt menuda i tenia un nas que arrugava mentre dormia. Aquell moment va ser el millor de tota la meua vida, per fi tendria responsabilitats i sabria que es sent quan cuides a un fill. Si aquella boleta negra va ser durant molts anys la millor amiga que mai hauria pensat i al dia de avui encara la recordo i pense en ella com si estigues davant meu, aquella boleta era la meua gosseta Mickey.
Durant molts anys la vaig tindre dins del meu cor, tant era la cosa que només aplegar a casa em ficava davant d'ella i la mirava com dormia. En menys de cinc mesos va créixer i ja no la podíem tindre en casa, per això se la donarem als meus iaios, on tenia molt espai per a córrer, però aquest fet mai va ser un impediment per a estar amb ella, encara que tan sols la veia un dia a la setmana, aquell dia passàvem hores juntes i jugàvem com si mai més ens tornarem a borem.
Tot eren bones noticies, fins que un dia va cridar el meu iaio per avisar de que la gossete, tenia càncer i no es podia fer res per ella, tan sols podia prendre unes pastilles per a calmar el dolor, però més prompte o més tard moriria. Aquells mesos vaig intentar fer el mateix que feia cada cap de setmana, com si no pasare res, per el fet de perdre a l'única persona que no criticava la meua manera de fer els fets, em consumia per dins. Durant gran part de la seua malaltia no vaig anar a vore-la, no podia aquella sensació em constrenyia per dins.
Durant aquells mesos no vaig tornar a ser com era, fins que un dia com un altre em vaig armar de valor i vaig putjar a vore-la, en aquell mateix moment com si volguera dir-me adéu, va vindre em donà un beset i va caure al sostre, en aquell moment no sabia que fer, vaig crida. I allí el dia 21 d'abril de 2007, va morir aquella que seria una gran amiga
Recorde com em vaig sentir quan la vaig bore en aquella cistella de fusta, que donàvem com a caixa de nadal per als empresaris. Era petita i negra com una boleta, molt menuda i tenia un nas que arrugava mentre dormia. Aquell moment va ser el millor de tota la meua vida, per fi tendria responsabilitats i sabria que es sent quan cuides a un fill. Si aquella boleta negra va ser durant molts anys la millor amiga que mai hauria pensat i al dia de avui encara la recordo i pense en ella com si estigues davant meu, aquella boleta era la meua gosseta Mickey.
Durant molts anys la vaig tindre dins del meu cor, tant era la cosa que només aplegar a casa em ficava davant d'ella i la mirava com dormia. En menys de cinc mesos va créixer i ja no la podíem tindre en casa, per això se la donarem als meus iaios, on tenia molt espai per a córrer, però aquest fet mai va ser un impediment per a estar amb ella, encara que tan sols la veia un dia a la setmana, aquell dia passàvem hores juntes i jugàvem com si mai més ens tornarem a borem.
Tot eren bones noticies, fins que un dia va cridar el meu iaio per avisar de que la gossete, tenia càncer i no es podia fer res per ella, tan sols podia prendre unes pastilles per a calmar el dolor, però més prompte o més tard moriria. Aquells mesos vaig intentar fer el mateix que feia cada cap de setmana, com si no pasare res, per el fet de perdre a l'única persona que no criticava la meua manera de fer els fets, em consumia per dins. Durant gran part de la seua malaltia no vaig anar a vore-la, no podia aquella sensació em constrenyia per dins.
Durant aquells mesos no vaig tornar a ser com era, fins que un dia com un altre em vaig armar de valor i vaig putjar a vore-la, en aquell mateix moment com si volguera dir-me adéu, va vindre em donà un beset i va caure al sostre, en aquell moment no sabia que fer, vaig crida. I allí el dia 21 d'abril de 2007, va morir aquella que seria una gran amiga
dijous, 9 de juny del 2011
Pirates del Caribe
En aquesta pel·lícula els protagonistes són: Jonny Deep com a Jack Sparrow, Penelope Cruz com Angèlica. Aquestos dos personatges van mantindre una relació en el passat i després de molts anys es tornaren a trobar en una situació un poc complicada, ja que ella es feia fer pasar per Jack Sparrow i poder agafar tripulació per anar a trobar la font de la joventut. En aquell moment Jack Sparrow es adormit i acaba en el vaixell de Barba Negra. En aquest vaixell viu apasionants aventures amb l'altra protagonista.
dimarts, 7 de juny del 2011
Curmetratge
CURT DE CANAL9- PRIMERA PART
En el parc Ribalta...
Dionís:
Hola molt bon dia, estem al parc Ribalta per a fer entrevistes a la gent de Castelló. Volem que ens diguen a qui prefereixen com a president en les pròximes eleccions autonòmiques.Dionís:
De sobte apareix una dona vella a la qual el reporter està disposat a entrevistar
Dionís:
Hola molt bon dia senyora. Com va? Volem fer-li una enquesta, vostè a quin partit polític votarà aquestes eleccions?Dionís:
Eva:
Jo al PP, perquè conec a tota la família i ma mare ja coneixia als seues uelos i són tots molt bona chent.Dionís:
Molt bé, molt bé, sempre va be conèixer gent en bones idees.Passa una altra xica...
Dionís:
Bon dia choveneta. Tu cuants anys tens?Dionís:
Carla:
18 anysDionís:
I qui t'agradaria que guanyara les eleccions?Carla:
El PP perquè els del PSOE son un chorisos. A demés aquest any només han fet que tirar a gent al carrer i jo ara no tinc treball i quan estava el PP si que tenia.Dionís:
Molt bé, m'alegre de veure que hi ha gent amb la ment desperta.I finalment apareix una jove
Dionís:
Bon dia, i a tu com et diuen?Maria Serra:
Maria SerraDionís:
I a qui penses votar estes eleccions?Maria Serra:
Doncs jo votaré al PSOE.Dionís:
No m'estranya, amb ixes pintes.. Vinga talla!
dimarts, 17 de maig del 2011
Nit de l'art?
Es podria dir que el divendres passat es va celebrar a Castelló de la Plana la famosa nit de l'art, però quanta era la gent que anava de veres perquè li agradava l'art?
Jo i uns més de classe vam sortir per a contemplar la magestuositat de aquelles obres, però crec en gran part que vam anar perquè no hi havia res més a fer. vam entrar en deu museus on hi havia exposició. De les deu visitades crec que tan sols ens vam parar a observar una en la resta no més anaven buscan el segell per a agarrar després el llibre que donaven. En la exposició que ens vam parar estava dedicada al món del bou, en la qual ens vam trobar a un grup de gent ja major que es feia fotos dient me la bufa l'art!
Dins d'aquesta exposició havia una gran colecció de quadres amd retalls dels millors toreros d'Espanya, també hi havia una replica d'un bou, on la meua companya Carla va decidir fer-se cincuanta fotos, després estava la vestimenta oficial dels toreros i la seua capa.
En resumen la gran majoria de la gent anava en busca del llibre que regalaven com nosoltres o els més majors eixien per que hi havia de menjar gratis i com a detall per ser eixa nit un terci amb una tapa tan sols costava un euro, però res més.
Per això crec que aquells que anavem dient me la bufa l'art eren els únics que van dir el realment li pareixia tota aquella avumulació de quadres.
Jo i uns més de classe vam sortir per a contemplar la magestuositat de aquelles obres, però crec en gran part que vam anar perquè no hi havia res més a fer. vam entrar en deu museus on hi havia exposició. De les deu visitades crec que tan sols ens vam parar a observar una en la resta no més anaven buscan el segell per a agarrar després el llibre que donaven. En la exposició que ens vam parar estava dedicada al món del bou, en la qual ens vam trobar a un grup de gent ja major que es feia fotos dient me la bufa l'art!
Dins d'aquesta exposició havia una gran colecció de quadres amd retalls dels millors toreros d'Espanya, també hi havia una replica d'un bou, on la meua companya Carla va decidir fer-se cincuanta fotos, després estava la vestimenta oficial dels toreros i la seua capa.
En resumen la gran majoria de la gent anava en busca del llibre que regalaven com nosoltres o els més majors eixien per que hi havia de menjar gratis i com a detall per ser eixa nit un terci amb una tapa tan sols costava un euro, però res més.
Per això crec que aquells que anavem dient me la bufa l'art eren els únics que van dir el realment li pareixia tota aquella avumulació de quadres.
dimarts, 3 de maig del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
Crackòvia
Crackòvia és una parodia que s'emet en Tv3 tots els dilluns a les deu menys quart de la nit.
La parodia es refereix al àmbit del futbol on la majoria dels jugadors, comentadors, entrenadors i presidents són criticats de manera sarcàstica, encara que sempre es de manera subjectiva. En aquesta parodia es critiquen els jugadors més detacats i famosos del món del futbol.
Quan vaig començar a vore-la a penes entenia res, però un vegada vista me'n vaig interesar per el futbol i ara sempre que puc veig un patit del barça.
La parodia es refereix al àmbit del futbol on la majoria dels jugadors, comentadors, entrenadors i presidents són criticats de manera sarcàstica, encara que sempre es de manera subjectiva. En aquesta parodia es critiquen els jugadors més detacats i famosos del món del futbol.
Quan vaig començar a vore-la a penes entenia res, però un vegada vista me'n vaig interesar per el futbol i ara sempre que puc veig un patit del barça.
divendres, 28 de gener del 2011
Gustavo Adolfo Becker
Per una mirada, un món,
per un somriure, un cel,
per un petó..., jo no se
que et donara per un petó.
Què és poesia? dius mentre claves
en el meu pupil tu pupil blau.
Què és poesia! I tu m'ho preguntes?
Poesia... ets tu.
Gràcies a la poesia de Becker se apreciar un bon poema i aquestes dos ritmes de dalt han sigut les que més m'han agradat.
dijous, 27 de gener del 2011
Adéu
Toca un any nou, fer noves amistats i mantindre les velles.
Des de que tinc tres anys no me mogut del col·legi Ramiro Izquierdo on he passat els millors anys del que porte de vida i qui s'ha convertit en una segona casa per a mi i per a tots els que hem passat per aquelles aules. No em puc queixar de res, tot el que estava al meu voltant era perfecte, entre els companys vam fer pinya seguida, el director com un pare i amb els mestres sempre ha hagut un bon rotllo.
Me'n recordo d'aquelles aules plenes de cadires, on en ocasions no canviem tots a classe i teníem que eixir a una altra aula. Aquella olor de rata morta pudenta que feia solament entraves a classe, a humanitat suada i ja quan anaven les ovelles te mories de la pudor. Dins d'elles hi havia quatre aparells necessaris una pissarra on no es veia el que s'escrivia i que fa uns anys la van tintar de negre i encara es veia menys, dos penjadors trencats, perquè la gent és penjava d'ells, l'armari del mestre que es no podia deixar res, si no quan tornaves a per allò que deixaves ja no es trobava dins i dues prestatgeries on no hi cabia res de res.
La cantina de l'escola, els dies al menjador amb aquelles sopes fredes i amb pèls de la cuinera, la truita que no era d'ou, el gelats líquids... tot el que tinc són bons records, no em puc queixar per a res.
Els uniformes, aquella vestimenta de color verd que quan feia fred tenies que portar com a molt unes mitges, perquè no deixaven portar res que no corresponguera a la vestimenta del uniforme, les faldes d'estiu eren de tela de paper i encara no feia una mica d'aire s'aixecava i totes les vergonyes per fora.
Una de les millors històries o que més me'n recordo, va ser l'any passat a principi de curs, tots els de la meua classe van començar a emportar-se'n les copes de les altres classes, ficant-les totes en la nostra aula, quan el director s'en va adonar del que passava ens va castigar a tota la classe sense pati durant una setmana, el pobre home es pensava que allò per a nosaltres es un càstig, però era tot el contrari era millor que un pati qualsevol. També me'n recordo de quan se'ns va ocorri fer una interpretació de Julieta i Romeo i vam estar fent-la per totes les classes, o quan jugaven al balontir, joc que ens agradava, o a la corda, quantes vegades ens haurem caigut amb aquella corda que emblava d'amarrar vaques. Els viatges de final de curs, sobre tot els dos últims, a Jaca i a Mallorca on encara ens vam unir més i vam fer més festa....
Celebràvem totes les festes que eren possibles, en carnaval quan érem més petitos donàvem voltes als tres patis i cremàvem les pancartes amb el carnestoltes vestit amb roba vella, ja quan vam anar a cinquè ens portàvem al pinar i fèiem balls i concursos de disfresses. Per a nadal fèiem un belen vivent i interpretàvem la aplegada de Jesús al portal.Una setmana abans de magdalena pujàvem amb l'autobús i dinàvem dalt de tot.
Els mestres, d'ells no puc dir res roïn perquè han sigut com un amic més, sempre que han pogut m'han ajudat en qualsevol problema. L'únic que puc dir es que tenien molta mala llet, sobretot amb la nostra classe que era la pitjor de tot el col·legi. La millor mestra que he tingut sempre ha sigut i serà la que en tercer i quart d'ESO hem va donar castellà i literatura, se la sentia per tot el col·legi, pegava uns crits que atemorien a qualsevol que s'acostava.
Entre els companys, sols dir que érem una pinya, si algú tenia un problema tots estàvem al seu costat fins que lo solucionava, si algú feia alguna cossa roïna i el tenien que castigar dèiem que érem tots per a estar amb ell, a demés de ser una pinya mai ens hem separat fins que vam arribar a tercer d'ESO, quan van repetir cinc persones i la classe va quedar un poc buida. També hem tingut els nostres enfrontaments, però a les dues hores després ja tornàvem a estar com sempre.
Per suposat no em puc oblidar del porter del col·legi, amb qui he passat tants patis i qui tants xiclets m'ha donat, sempre el tindre present en la meua vida perquè ham ell els patis es tornaven menys avorrits, sempre tenia alguna cossa que contar, alguna tafaneria...
De les meues amigues se tots els dies encara no arribem a casa, ja ens estem cridant per telefon per a contar que tal ha anat el dia, si em vist algun xic maco... i de la resta no se molt més.
Ara tot és molt diferent, a penes se res de moltes persones de la classe i de les que se estan lluny i ens veiem molt poc, però sempre que ens tornem a vore es quan em done conter de que eixes persones són les que estan en el meu cor i estaran per a sempre perquè han format part de la meua vida.
Aquestes fotografies són petits recordos del grans moments que hem viscut tots junts.
dimecres, 26 de gener del 2011
Times Square
El fi de la segona guerra mundial va estar carregat de alegria i va servir de marc per a la realització d'una magnifica foto que va donar la volta al món.
Times Square, en Nueva York, fou el escenari d'aquesta fotografia d'un mariner i d'una infermera besant-se. El més impactant es que no hi es va tomar tan sols aquesta fotografia, també hi ha una altra feta tan sols a un dia després.
Times Square, en Nueva York, fou el escenari d'aquesta fotografia d'un mariner i d'una infermera besant-se. El més impactant es que no hi es va tomar tan sols aquesta fotografia, també hi ha una altra feta tan sols a un dia després. Els protagonistes de la imatge no són parella, són uns desconeguts que es van creuar per el carrer i van fer uns del petons més famosos del món. Després d'aquesta foto publicada en 1945 no es va saber res més d'ells fins uns quants anys després quan la infermera va afirmar que si que era ella. Del mariner poc es sap mes que va intentar confirmar que si que era ell el de la imatge per a guanyar diners, cossa que no va aconseguir fins a punt de morir.
L'autor d'aquesta imatge és Alfred Eisenstaedt a qui se li va ocorri la idea mentre veia com el mariner s'acostava a totes les dones que veia al seu entorn.
Fa uns quants anys es va celebrar els seixanta aniverssari del fi de la Segona Guerra Mundial, fecha que també passarà a la història, perquè els estadounidensos van eixir al carrer i van representar el petó fet fa uns seixanta anys per una infermera i un mariner. Va estar ple de gent besant-se amb les seues parelles.
dimarts, 25 de gener del 2011
Llei antitabac
Aquest any des de el 2 de febrer, ha sigut una magnífic passeig per el món sense fum per al fumadors passius, per altra banda als fumadors no les ha sentat tan bé.
Tots el fumadors a partir d'ara tenen que eixir al carrer per a fer-se'n un cigarret darrere del sopar, en el cas de les cafeteries han tingut la major part d'elles que fer una terrassa. A partir d'ara no es pot fumar en cap lloc intern, ni a més de deu metres d'un centre escolar...
Fa uns quants anys van fer una llei que deia que tots el establiments de més de 200 metres quadrats tenien que fer dues zones, una fumadora i un altra per als que no volien fumar, però si volien tenien que decidir si fer-lo per a fumadors o per a no fumadors. Per als amos que van fer les dues zones, aquesta nova llei antitabac ha sigut molt desfavorable i poc econòmic.
Encara que faci fred la gran part de la gent prefereix estar en una terrassa passant fred en lloc de abstenir-se una mica mentre es fan un cafè, o altra cossa.
A l'hora de les festes, en les discoteques també s'ha prohibit el fum, però deurien de cobrar gens de diner a les persones que ixen al carrer per a fumar perquè de eixa manera al final de la nit s'hauran gastat tots els diners del mes.
Algunes de les persones que em enquestat han dit que no les pareix bé tot el que estan fent amb aquesta llei, clar esta que aquestes persones són fumadores des de fa molt de temps.
Els amos dels bars es queixen perquè han perdut una muntons de diners, ja que la gent ha deixat d'anar pel simple de que no es pot fumar, sobre tot els que solen anar a vore els partits de futbol. En aquest àmbit s'ha notat muntó.
Tots el fumadors a partir d'ara tenen que eixir al carrer per a fer-se'n un cigarret darrere del sopar, en el cas de les cafeteries han tingut la major part d'elles que fer una terrassa. A partir d'ara no es pot fumar en cap lloc intern, ni a més de deu metres d'un centre escolar...
Fa uns quants anys van fer una llei que deia que tots el establiments de més de 200 metres quadrats tenien que fer dues zones, una fumadora i un altra per als que no volien fumar, però si volien tenien que decidir si fer-lo per a fumadors o per a no fumadors. Per als amos que van fer les dues zones, aquesta nova llei antitabac ha sigut molt desfavorable i poc econòmic.
Encara que faci fred la gran part de la gent prefereix estar en una terrassa passant fred en lloc de abstenir-se una mica mentre es fan un cafè, o altra cossa.A l'hora de les festes, en les discoteques també s'ha prohibit el fum, però deurien de cobrar gens de diner a les persones que ixen al carrer per a fumar perquè de eixa manera al final de la nit s'hauran gastat tots els diners del mes.
Algunes de les persones que em enquestat han dit que no les pareix bé tot el que estan fent amb aquesta llei, clar esta que aquestes persones són fumadores des de fa molt de temps.
Els amos dels bars es queixen perquè han perdut una muntons de diners, ja que la gent ha deixat d'anar pel simple de que no es pot fumar, sobre tot els que solen anar a vore els partits de futbol. En aquest àmbit s'ha notat muntó.
dilluns, 24 de gener del 2011
El tràgic món del botelló i les drogues
Fent compte del que vam aprendre amb el programa de ràdio que es va reproduir el passat 20 de gener en la emissora de l'UJI, fem una recopilació de que la gent jove d'aquesta generació comença molt prompte a beure i a consumir drogues.
Un any més el botelló es un dels temes que més criden l'atenció, en el rodatge fet per a les xiques de entre 15 a 20 anys, ha estat molt desconcertat, ja que un 64 % de les xiquetes de 15 anys solen fer botelló cada cap de setmana, els sues pares ho saben i els pareix bé, cossa que tampoc concerta molt amb tots els accidents que passa per culpa de l'alcohol.
En el rodatge fet per a xics vaig descobrir que els homes a mida que se van fent grans beuen molt més que les xiques, però quan estan entrant a la adolescència solen beure menys, però que molt menys sols hi ha un 30% que el consumeixen cada cap de setmana.
Lo més alarmant es que no el fan sols quan ixen de festa o estan per la seua ciutat, ara també se l'en porten a qualsevol lloc amb la maleta,normalment quan ocorre això solen estar en viatges de final de curs, encara pitjor que si el fan cada cap de setmana o en una festa, ja que d'aquesta manera si de veres els passa alguna cossa no tenen a ningú dels seus pares per a que facen el part al hospital.
Avui en dia no pensem tan sols en la paraula alcohol quan diem els adolescents, si no que la paraula droga també es troba en els pensaments de tots els pares. Quan parlem de droga no ens referim tan sols a les blanes si no que en munto de cassos la barreja de les drogues amb l'alcohol ha aplegat a causar la mort.
En la enquesta passada va eixir que més d'un 56% ha consumit drogues als 15/16 anys habitualment, les més consumides són: èxtasis, cocaïna i speed. Encara que la majoria d'ells no sàpiguen les conseqüències que porten. També hi un percentatge de xics que no consumeixen habitualment, però que si les han provades, aquest percentatge és del 17%.
En el apartat de les xiques no ocorre lo mateix, només un 15/20% solen consumir-les habitualment, però al contrari que els xics, en les xiques hi ha un 80% que les han probat alguna vegada, però part de eixe percentatge esta relacionades han les drogues blanes.
Encara que pensem que són quasi adults, amb aquesta enquesta han demostrat que encara són uns xiquets que pensen que ho saben tot sobre les conseqüències que porten les drogues, però el que no saben es que sols tenen unes petites idees que van escoltan per la ràdio o veuen per la televisió.
Un any més el botelló es un dels temes que més criden l'atenció, en el rodatge fet per a les xiques de entre 15 a 20 anys, ha estat molt desconcertat, ja que un 64 % de les xiquetes de 15 anys solen fer botelló cada cap de setmana, els sues pares ho saben i els pareix bé, cossa que tampoc concerta molt amb tots els accidents que passa per culpa de l'alcohol.
En el rodatge fet per a xics vaig descobrir que els homes a mida que se van fent grans beuen molt més que les xiques, però quan estan entrant a la adolescència solen beure menys, però que molt menys sols hi ha un 30% que el consumeixen cada cap de setmana.
Lo més alarmant es que no el fan sols quan ixen de festa o estan per la seua ciutat, ara també se l'en porten a qualsevol lloc amb la maleta,normalment quan ocorre això solen estar en viatges de final de curs, encara pitjor que si el fan cada cap de setmana o en una festa, ja que d'aquesta manera si de veres els passa alguna cossa no tenen a ningú dels seus pares per a que facen el part al hospital. Avui en dia no pensem tan sols en la paraula alcohol quan diem els adolescents, si no que la paraula droga també es troba en els pensaments de tots els pares. Quan parlem de droga no ens referim tan sols a les blanes si no que en munto de cassos la barreja de les drogues amb l'alcohol ha aplegat a causar la mort.
En la enquesta passada va eixir que més d'un 56% ha consumit drogues als 15/16 anys habitualment, les més consumides són: èxtasis, cocaïna i speed. Encara que la majoria d'ells no sàpiguen les conseqüències que porten. També hi un percentatge de xics que no consumeixen habitualment, però que si les han provades, aquest percentatge és del 17%.
En el apartat de les xiques no ocorre lo mateix, només un 15/20% solen consumir-les habitualment, però al contrari que els xics, en les xiques hi ha un 80% que les han probat alguna vegada, però part de eixe percentatge esta relacionades han les drogues blanes.
Encara que pensem que són quasi adults, amb aquesta enquesta han demostrat que encara són uns xiquets que pensen que ho saben tot sobre les conseqüències que porten les drogues, però el que no saben es que sols tenen unes petites idees que van escoltan per la ràdio o veuen per la televisió.
diumenge, 23 de gener del 2011
Tens ganes de ballar?
Si tens ganes de ballar, jo et recomane que escoltes aquesta cançó. Té molt de ritme i encara que no s'atenga molt el que vol expressar, ja us dic que més val que no ho sapigueu.
Os la deixe ací i la escolteu:
Os la deixe ací i la escolteu:
dilluns, 10 de gener del 2011
dimarts, 21 de desembre del 2010
BLOC II RELACIONS SEXUALS (2.45 minuts)
CD PISTA 02 "El signe dels temps"
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ, QUE SE SENTIRÀ COM A MÚSICA DE FONS, PARLA EL LOCUTOR 1
CD PISTA 02 "El signe dels temps"
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ, QUE SE SENTIRÀ COM A MÚSICA DE FONS, PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
En primer lloc, començaran parlant les nostres companyes Clàudia i Eva, que ens presentaran els resultats d'una enquesta que han realitzat sobre les relacions sexuals entre els jóvens.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Hola, bon dia! La meua companya Eva i jo us parlarem sobre una enquesta relacionada amb el sexe. Quins temes hem tractat, Eva?
EVA (LOCUTORA 4)
Hola, Clàudia! La nostra enquesta està composta per set preguntes relacionades amb la sexualitat, prevenció, freqüència... i també hem destacat una nova investigació que s'està fent per evitar els embarassos no desitjats.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Una de les coses que més m'han cridat l'atenció és que tant el xics com les xiques no solen parlar amb els seues pares sobre sexe. Tan sols el 18% no s'avergonyeixen de parlar d'aquest tema amb els familiars.
EVA (LOCUTORA 4)
Quan vam preguntar quin tipus d'anticonceptius utilitzaven ens va sorprendre que hi ha un 4% que no sol utilitzar cap mètode preventiu, una cosa impensable, ja que en l'actualitat s'ha fet molt d'èmfasi en aquest tema.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
L'altre dia vaig llegir un article que deia que entre dones de 15 a 49 anys en el nostre país es produeixen al voltant de 240.000 embarassos no desitjats a l'any i que la meitat acaben en avort. Però açò no ocorre sols al nostre país, veritat?
EVA (LOCUTORA 4)
Efectivament, Clàudia, açò ocorre en tot el món, en alguns països aquesta situació és més preocupant que en uns altres.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
A Àfrica i a Llatinoamèrica el percentatge d'embarassos no desitjats és més elevat que en qualsevol altra zona del món: un 17%. A Nord-amèrica el percentatge és de 12.2% mentre que a Àsia, Oceania i Europa el percentatge està al voltant del 7%.
Canviant de tema, Eva, tu sabies que s'està creant una nova píndola anticonceptiva masculina? Aquesta impedeix que l'esperma sobrevisca dins de l'úter sense necessitat de recórrer a hormones.
EVA (LOCUTORA 4)
Sí que ho havia llegit, sí. Em pareix molt bona idea, però hi ha un 56% de persones que pensen que no tindrà èxit. Sols un 39% de xics diuen que se la prendrien.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
I més de la meitat de xiques, concretament un 60%, diuen que no es fiarien que se la prengueren les seues parelles. Per això l'anticonceptiu més emprat en la societat és el preservatiu masculí, amb un 61%.
EVA (LOCUTORA 4)
Nosaltres ja hem acabat de presentar-vos el nostre treball, esperem que us haja servit per a conèixer millor la nostra societat jove en aquest tema i per a millorar-la.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Moltes gràcies per la vostra companyia, esperem que us haja sigut amè, entretingut i productiu.
CARLA (LOCUTORA 2)
Moltes gràcies pel vostre temps! Tindrem en compte els resultats del vostre treball.
dilluns, 29 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Animals en perill d'extinció
Una espècie en perill d'extinció és aquella que corre perill de desaparèixer si continuen els mateix factor que amenacen la seua continuïtat.
L'extinció de especies es un fenomen a nivell mundial.
A Espanya, el Catàleg Nacional d'espècies Amenaçades, on s'inclou les especies o poblacions la qual exigeix mesures específiques, s'estableixen quatre categories per aquestes especies:
L'extinció de especies es un fenomen a nivell mundial.
A Espanya, el Catàleg Nacional d'espècies Amenaçades, on s'inclou les especies o poblacions la qual exigeix mesures específiques, s'estableixen quatre categories per aquestes especies:
- En perill d'extinció. Quan els factors negatius que incideixen sobre elles fan que la supervivència siga poc probables a curt termini. Ex: la foca monjo.
2. Sensibles a l'alteració del seu hàbit. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la naturalesa a mitjà termini. Ex: la balena yubarta.
3. Vulnerable. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la natura a mitjà termini. Ex: el dragó canari.
4. D'interès especial. Quan presenten un valor particular per el seu interès científic, ecològic, cultural o per la seua singularitat. Ex: la llúdriga.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Un poble quasi desaparegut.
En un poble de Galícia donen mil euros per cada xiquet que naix en el poble.
Els habitants del poble s'han vist obligats ha fer aquest tipus de campanya per a que les persones joves que poden tindre fills, els tinguen i d'aquesta manera el poble no acabarà sent un poble fantasma.
Les persones que viuen i que encara poden tindre fills, per molts diners que donen no en volen tindre , ja que no tenen les infraestructures necessàries per a deixar als xiquets. Aleshores han d'agarrar el cotxe per a anar al poble més prop i deixar-los en el col·legi, encara que ells també hagen d'agarrar-lo per anar a treballar no és el mateix perquè tots agarren una altra ruta.
En conclusió jo crec que si els habitants del poble volen tindre més persones perquè no desaparegua el poble haurien d'adequar-lo de manera que tingua totes els edificis nesessaris per a la comodidat dels pares.
Els habitants del poble s'han vist obligats ha fer aquest tipus de campanya per a que les persones joves que poden tindre fills, els tinguen i d'aquesta manera el poble no acabarà sent un poble fantasma.
Les persones que viuen i que encara poden tindre fills, per molts diners que donen no en volen tindre , ja que no tenen les infraestructures necessàries per a deixar als xiquets. Aleshores han d'agarrar el cotxe per a anar al poble més prop i deixar-los en el col·legi, encara que ells també hagen d'agarrar-lo per anar a treballar no és el mateix perquè tots agarren una altra ruta.
En conclusió jo crec que si els habitants del poble volen tindre més persones perquè no desaparegua el poble haurien d'adequar-lo de manera que tingua totes els edificis nesessaris per a la comodidat dels pares.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Excursió a Morella
L'excursió que vam realitzar els alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat amb el departament de biologia, es va fer el dimarts 9 de novembre al poble de Morella.
La primera parada realitzada va ser a Vilafamés, on vam contemplar la majestuosa roca grossa que porta allí des de el Triàsic, i s'encontrava en posició vertical per la acumulació de sediments i per el xoc de les plaques tectòniques. Dins d'eixa expedició vam poder observar les fissures que portaven les roques més properes a la roca, totes aquestes estaven formades per taffoit ( roca exposada a les ones del mar).
Després vam anar a la carretera que empalma Vinaròs amb Morella,on es trobava unes icnites de dinosaures, es a dir, les empremptes de dinosaures que vam passar per aquelles terres. Lo curiós de tot això era que la majoria del dinosaures que habitaven les nostres terres eren herbívors i les empremptes que hi havien eren totes de carnívors. Encara no s'ha establit una resposta concreta però s'han fet moltes tesi: per la força que tenen aquest tipus de dinosaures es una de les que més s'han proposat.
Tot seguit amb una ventolada impressionant, vam parar a la carretera de Morella a Forcall on vam contemplar el jaciment de fòssils més famós de la comarca, on ens van donar una bossa per a agarrar tots el fòssils que pogueren i així d'aquesta manera poder identificar-los quan anàrem al museu de Morella.
Cinc minuts després arribaven a la exposició de la Fàbrica Giner de Morella. En aquesta exposició vam observar com els treballadors de la mina de cel obert van descobrir el jaciment de fòssils. Dins de la exposició es trobava uns del milers ossos que es van trobar durant el treball en les mines de cel obert.
Després de exposició vam anar al poble de morella on teníem contractat la visita al museu de dinosaures de Morella, però no vam entrar ja que no vam arribar a temps. Vam dinar en una plaça al costat de la muralla, vam fer unes compres de pastís típic d'allí (flaó) i vam tornar cap a l'institut.
La primera parada realitzada va ser a Vilafamés, on vam contemplar la majestuosa roca grossa que porta allí des de el Triàsic, i s'encontrava en posició vertical per la acumulació de sediments i per el xoc de les plaques tectòniques. Dins d'eixa expedició vam poder observar les fissures que portaven les roques més properes a la roca, totes aquestes estaven formades per taffoit ( roca exposada a les ones del mar).
Després vam anar a la carretera que empalma Vinaròs amb Morella,on es trobava unes icnites de dinosaures, es a dir, les empremptes de dinosaures que vam passar per aquelles terres. Lo curiós de tot això era que la majoria del dinosaures que habitaven les nostres terres eren herbívors i les empremptes que hi havien eren totes de carnívors. Encara no s'ha establit una resposta concreta però s'han fet moltes tesi: per la força que tenen aquest tipus de dinosaures es una de les que més s'han proposat.
Tot seguit amb una ventolada impressionant, vam parar a la carretera de Morella a Forcall on vam contemplar el jaciment de fòssils més famós de la comarca, on ens van donar una bossa per a agarrar tots el fòssils que pogueren i així d'aquesta manera poder identificar-los quan anàrem al museu de Morella.
Cinc minuts després arribaven a la exposició de la Fàbrica Giner de Morella. En aquesta exposició vam observar com els treballadors de la mina de cel obert van descobrir el jaciment de fòssils. Dins de la exposició es trobava uns del milers ossos que es van trobar durant el treball en les mines de cel obert.
Després de exposició vam anar al poble de morella on teníem contractat la visita al museu de dinosaures de Morella, però no vam entrar ja que no vam arribar a temps. Vam dinar en una plaça al costat de la muralla, vam fer unes compres de pastís típic d'allí (flaó) i vam tornar cap a l'institut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)