diumenge, 1 d’abril del 2012

"El intocable"

"El intocable", és una pel·lícula que s'ha estrenat fa dos semanes al cinema i esta basada en un fet real. En aquesta pel·licula, el protagonista és un tetraplègic que necessita ajuda per a fer vida normal i contracta a un xicot fort que es converteix en els seues cames i els seus braços.

Durant la pel·lícula ens mostren les complicacions que poden tindre les persones que es troben en aquest estat, però a la mateixa vegada aquest home té la sort de ser un dels més rics de Fraça. A més no sols és una tragedia, és cómica ja que el senyor té molt de sentot de l´humor i el xicot li conta tot el que li ve al cap, ja siga un acudit sobre els tetraplègics com un relat de la seua vida.

Un dels acudits que em van agradar va ser un que deia: "¿Dónde te encuentras a un tetraplégico?   Donde te lo has dejado", qualsevol altra persona s'haguera enfadat, però per a sorpresa de molts i senyor es va riure una llarda estona.

Vull recomanar aquesta pel·lícula a tot el món que li agrade el cinema, hui per hui és l'única que mereix la pena.

Açí vos deixe la fotogràfia principal:










dimecres, 15 de febrer del 2012

Madalena!!

Ja s'acosten les festes de la madalena, però aquest any els estudiants de segon de batxillerat podran disfrutar  com qualsevol any dels ja passats o tornaran a casa a l'hora de sopar, perquè deuen descansar per a estudiar?

Realment aquesta pregunta ha sigut una tonteria, només volia omplir una mica d'espai, mentre em reia de la pregunta en questió. És clar que no és pot dubtar acosta de que tindrem que estudiar un mica durant les festes, ja que una vegada aquestes acaben ja tenim la tercera avaluació damunt i jo no voldria suspendre la asignatura de valencià, per a que el meu prefessor tinga que anar a l'estiu a l'institut a donar-me'n classes, però sempre ve de bó una mica de festa per a descansar.

Bueno, retornant al tema, que ens depararan aquestes festes de la madalena? Tornaran a ser com tots els anys on la majoria dels menors es desfasen i tenen que fer-se amics dels metges que es troben de guardia o simplentent com n'hi ha crisis no podrem ni eixir al carrer?

Tot açò no se sap, però el que si se sap, bueno el que si que se jo és que no em quedaré a ma casa esperant a que passen aquestes festes, que per a mi són les millors de tot el curs.

dimarts, 6 de desembre del 2011

FIB

Aquest estiu per fi he fet realitat el meu somni, jo he anat al festival internacional de Benicassim. Aquest festival és un dels més famosos del món, on la major part del públic és estranger, principalment de la part anglesa.

El cartell del 2011 va ser el següent:

Encara que no es poden ver tots, jo vos informaré d'aquells que vaig vore.
En primer lloc, vos parlaré del grup que principalment vaig anar a vore: Dorian. Ecara que no vos sone és un dels millors grups espanyols que han eixit fa poc i a més va ser el grup que participà com a banda sonora en la pel·lícula 3MSC. De les cançons interpretades la que més em va agradar va ser Paraiso Artificial, aquesta canço em transmet alegria i em fa ballar sempre que la escolte.
El segon grup que més polémica va dur va ser The strokes. Aquest grup és angles i va tindre l'honor de tocar la seua música en l'escenari més gran de tot el FIB el verd. Dins d'aquest concert quasi no se podia respirar, però tot allò no importaba sempre que poguera escoltar-los encara que estiguera rodejada de anglesos gegants.
El tercer grup més important, encara que me pareix que molta gent tan sols anava a vore a aquest grup, va ser Artic Monkeys. En aquest concert hi havia més de 200.000 persones cridant totes per la mateixa cançò: You know i'm no good. Encara que pareixia que estiguera en última fila, em giraba i encara hi havia molta més gent.
El últim grup que vaig anar a vore va ser Tinie Tempha, aquest no és un grup sino un raper que fa mezcles amb altres cantants como per ejemple Pitbull, Kelly Rowland i molts altres. Aquest concert encara que fa ser l'últim día del FIB va ser un dels millors. Va començar amb un remix d'altres cançons de gènere electrònica.
Ademés en aquest concert tots el angles van fer unn corro gegant al voltant de tots i van començar a ballar pogo.

Vos deixe unes quantes cançons del grups mencionats anteriorment:
Dorian



Tinie Tempha

dimecres, 22 de juny del 2011

Misericordia

Un dels més importants llibres de Benito Pérez Galdós, és Misericordia. En aquesta novel·la la protagonista Benina es veu sumergida al voltant de diverses accions que terminaran en fracàs per part d'aquesta. La senyora Francisca és l'ama de les possesion que després, perdrà per la falta d'ingressos. Benina per ajudar a la seua senyora que pensa més en el que diran que en el que té que fer per sobrevivir, necesita l'ajuda de la seua criada, qui demana almoina en la porta de l'eglésia.

Estructura interna de l'obra

L'obra esta dividida en quatre parts, on es pot veure el Madrid d'aquell temps.

En la primera part es pot veure el món del captaire, els quals en l'obra també tenen privilegis, com per exemple les antigues que són dones que viuen en l'egésia i demanen almoina.

En la segona part hi ha una descripció dels personatges principals, com són Benina, Almudena , el seu nuvi ; Donya Francisca.

En la tercera part es reflecteix la fam que es pateix en Madrid i com Benina vol ajudar a la seua senyora demanan almoina, cosa que estava prohibit i per això acaba en la càrcel.

En la tercera part, donya Francisca hereta una gran fortuna i contracta a un altra criada, qui vol convèncer  a donya Francisca de que Benina no és una bona persona. Aquesta acaba sent convençuda i no vol tornar a contractar-la, les dos amigues s'enfaden i no tornen a parlar-se

dimarts, 21 de juny del 2011

Tan sols tres dies

Després de nou mesos amb un horari intensiu, per fi s'acaba el curs.
Aquest any ha sigut molt diferent del que m'hauria imaginat, tan sols la idea de tornar a fer nous amics que tornava botja, perquè tenia que fer jo nous amics i no ser ells qui vingueren a mi?

De fet aquesta mateix fet, ja em dona igual, perquè gràcies a les noves amsitats he aconseguit eixir endavant aquest any, ja que primer de batxillerat no es com l'hauria imaginat, es clar que tots els anys són cada vegada més dificils, i crec que aquest any l'he superat amb èxit gràcies a ells, els meus companys que potser no siguen els mateixos que altres anys, però que en tant poc temps m'han acollit com una més.

Moltes gràcies a tots, m'ha agradat moltissim treballar amb vosaltres.

Un poc de la meua vida.

A penes tenia un any quan vaig notar que aquelles dos vides estarien molt unides, durant molt de temps.

Recorde com em vaig sentir quan la vaig bore en aquella cistella de fusta, que donàvem com a caixa de nadal per als empresaris. Era petita i negra com una boleta, molt menuda i tenia un nas que arrugava mentre dormia. Aquell moment va ser el millor de tota la meua vida, per fi tendria responsabilitats i sabria que es sent quan cuides a un fill. Si aquella boleta negra va ser durant molts anys la millor amiga que mai hauria pensat i al dia de avui encara la recordo i pense en ella com si estigues davant meu, aquella boleta era la meua gosseta Mickey. 

Durant molts anys la vaig tindre dins del meu cor, tant era la cosa que només aplegar a casa em ficava davant d'ella i la mirava com dormia. En menys de cinc mesos va créixer i ja no la podíem tindre en casa, per això se la donarem als meus iaios, on tenia molt espai per a córrer, però aquest fet mai va ser un impediment per a estar amb ella, encara que tan sols la veia un dia a la setmana, aquell dia passàvem hores juntes i jugàvem com si mai més ens tornarem a borem.


Tot eren bones noticies, fins que un dia va cridar el meu iaio per avisar de que la gossete, tenia càncer i no es podia fer res per ella, tan sols podia prendre unes pastilles per a calmar el dolor, però més prompte o més tard moriria. Aquells mesos vaig intentar fer el mateix que feia cada cap de setmana, com si no pasare res, per el fet de perdre a l'única persona que no criticava la meua manera de fer els fets, em consumia per dins. Durant gran part de la seua malaltia no vaig anar a vore-la, no podia aquella sensació em constrenyia per dins.


Durant aquells mesos no vaig tornar a ser com era, fins que un dia com un altre em vaig armar de valor i vaig putjar a vore-la, en aquell mateix moment com si volguera dir-me adéu, va vindre em donà un beset i va caure al sostre, en aquell moment no sabia que fer, vaig crida. I allí el dia 21 d'abril de 2007, va morir aquella que seria una gran amiga

dijous, 9 de juny del 2011

Pirates del Caribe

Piratas del Caribe en mareas misteriosas és la quarta pel·lícula de la saga piratas del caribe.

En aquesta pel·lícula els protagonistes són: Jonny Deep com a Jack Sparrow, Penelope Cruz com Angèlica. Aquestos dos personatges van mantindre una relació en el passat i després de molts anys es tornaren a trobar en una situació un poc complicada, ja que ella es feia fer pasar per Jack Sparrow i poder agafar tripulació per anar a trobar la font de la joventut. En aquell moment Jack Sparrow es adormit i acaba en el vaixell de Barba Negra. En aquest vaixell viu apasionants aventures amb l'altra protagonista.

dimarts, 7 de juny del 2011

Curmetratge

CURT DE CANAL9- PRIMERA PART


En el parc Ribalta...

Dionís:
Hola molt bon dia, estem al parc Ribalta per a fer entrevistes a la gent de Castelló. Volem que ens diguen a qui prefereixen com a president en les pròximes eleccions autonòmiques.


De sobte apareix una dona vella a la qual el reporter està disposat a entrevistar


Dionís:
Hola molt bon dia senyora. Com va? Volem fer-li una enquesta, vostè a quin partit polític votarà aquestes eleccions?

Eva:
Jo al PP, perquè conec a tota la família i ma mare ja coneixia als seues uelos i són tots molt bona chent.

Dionís:
Molt bé, molt bé, sempre va be conèixer gent en bones idees.



Passa una altra xica...

Dionís:
Bon dia choveneta. Tu cuants anys tens?

Carla:
18 anys

Dionís:
I qui t'agradaria que guanyara les eleccions?

Carla:
El PP perquè els del PSOE son un chorisos. A demés aquest any només han fet que tirar a gent al carrer i jo ara no tinc treball i quan estava el PP si que tenia.

Dionís:
Molt bé, m'alegre de veure que hi ha gent amb la ment desperta.

I finalment apareix una jove

Dionís:
Bon dia, i a tu com et diuen?

Maria Serra:
Maria Serra

Dionís:
I a qui penses votar estes eleccions?

Maria Serra:
Doncs jo votaré al PSOE.

Dionís:
No m'estranya, amb ixes pintes.. Vinga talla!

dimarts, 17 de maig del 2011

Nit de l'art?

Es podria dir que el divendres passat es va celebrar a Castelló de la Plana la famosa nit de l'art, però quanta era la gent que anava de veres perquè li agradava l'art?

Jo i uns més de classe vam sortir per a contemplar la magestuositat de aquelles obres, però crec en gran part que vam anar perquè no hi havia res més a fer. vam entrar en deu museus on hi havia exposició. De les deu visitades crec que tan sols ens vam parar a observar una en la resta no més anaven buscan el segell per a agarrar després el llibre que donaven. En la exposició que ens vam parar estava dedicada al món del bou, en la qual ens vam trobar a un grup de gent ja major que es feia fotos dient me la bufa l'art!

Dins d'aquesta exposició havia una gran colecció de quadres amd retalls dels millors toreros d'Espanya, també hi havia una replica d'un bou, on la meua companya Carla va decidir fer-se cincuanta fotos, després estava la vestimenta oficial dels toreros i la seua capa.

En resumen la gran majoria de la gent anava en busca del llibre que regalaven com nosoltres o els més majors eixien per que hi havia de menjar gratis i com a detall per ser eixa nit un terci amb una tapa tan sols costava un euro, però res més.

Per això crec que aquells que anavem dient me la bufa l'art eren els únics que van dir el realment li pareixia tota aquella avumulació de quadres.

dijous, 14 d’abril del 2011

SOCIETAT I CULTURA 1
  • Augmenta el consum d'alcohol, tabac i drogues entre els adolescents
  Algunes substàncies que consumeixen els joves estan acceptades legalment, d'altres no; però totes formen part dels hàbits socials.
  • No, no som ninis!
  • Les tribus urbanes 
 Amb o sense color: dues formes d'entendre la vida

SOCIETAT I CULTURA 2
  • Amb els pares no es parla d'això!
El sexe continua sent un tema tabú en les relacions familiars
  • Gràcies, Clara
  • La polèmica taurina divideix les comunitats autònomes
"Las Arenas" s'ha convertit en un centre comercial, però la plaça de bous de Castelló ha continuat oferint corregudes durant la "Fira de la Magdalena 2011"

MEDI AMBIENT 1
  • Tempesta solar catastròfica
Els científics de la NASA alerten d'aquesta possibilitat
  • El mar més brut
Preocupa la contaminació de l'aigua
  • El diòxid de carboni és imprescindible per a la regulació del clima i de la vida
Aquest element ha estat sempre present en la natura, però el augment descontrolat provoca desequilibris


MEDI AMBIENT 2

  • La vespa asiàtica, un insecte depredador, amenaça la supervivència de les abelles
Descobertes noves espècies d'insectes a la Península Ibèrica
  • El xiclet, una llepolia problemàtica
  • L'amenaçat conillet
Antirhinum barrelieri: una espècie en perill d'extinció 

EL TEU ENTORN 1
  • La revolta de TV3 ganya els carrers
Les manifestacions ciutadanes i les protestes de polítics i intel·lectuals assetgen el govern valencià
  • De Polònia a Crackòvia
  • Nit de Grills
Entrevista al grup revelació de la Plana Alta

EL TEU ENTORN 2
  • Inaugurat l'aeroport de Castelló
S'hi organitzen visites per als dies 12, 14, 16 i 17 d'abril
  • XXIV Festa per la llengua
A l'àgora de la Universitat Jaume I, el 16 d'abril
  • FIB 2011
Benicàssim es prepara

ESPORTS 1
  • Corregudes per la Joia a la platja del Gurugú
Èxit de participació en la divuitena edició d'aquesta prova hípica
  • Ànims, Abidal
  • El mes dels clàssics: quatre Barça-Madrid
Des del 1916 no havien coincidit tants enfrontaments en tan poc temps

ESPORTS 2
  • Entrevista a l'esportista de la selecció espanyola juvenil d'hanbol Noèlia López
És una jugadora de 16 anys amb un gran futur en aquest esport tan competitiu, que juga en la primera línia d'atac de l'equip
  • Morts al futbol
  • Torna el fantasma del dopatge 
L'atletisme, el ciclisme i també el futbol estan sota sospita


TEMA LLIURE 1
  • Intersolfa XXIII
International Music Festival in Magdalena
  • Vandalistic act?
  • The Land of the Rising Sun in shock
8.9 Magnitude earthquake hitts off Japanese coast

TEMA LLIURE 2
  • "People liked my voice and I started recoding and uploading more covers"
Internet offers us a big range of possibilities. From keeping in touch with friends until promoting songs. The Net has changed our interviewee's life.
  • Wellcome, Sinde. Goodbye, freedom.
  • Suroounded by four walls

dimecres, 23 de març del 2011

La sexualitat dins de la nostra societat

D'acord amb una enquesta relacionada amb la sexualitat, composta per set preguntes en les que destacaven la prevenció, la freqüència i en una investigació que se esta fent per evitar el embarassos no desitjats.

Tant que pensem que el tema de sexe es parlat per tothom sense vergonya, amb aquesta enquesta em pogut vore que segueix sent un tema tabú, tan sols el 18 % dels xics parlen aquest tema amb els seus pares i les xiques son un 20 %.

Amb tot l'èmfasi que s'esta fent en el tema dels mètodes anticonceptius encara hi ha gent que no toma les precaucions, hi no estem parlant de gent major, si no de adolescents que segons el que diuen es troben en una discoteca a un xic i les dóna igual si porten preservatiu i no. Encara que el percentatge no supera el 4% açò es una cosa impensable. Peró aquest 4 % representa en la societat adolescent una gran majoria de embarassos no desitjats, entre els quals acaben en avort un 90%.

Després basant-me en un article on ficava que s'esta fent una investigació sobre de una nova píndola anticonceptiva masculina, aquesta impedeix que l'esperma sobrevisca dins de l'úter sense necessitat de recórrer a hormones. Entre els enquestats hi havia dues postures per una part estarien els homes que si que la prendrien on tan sols participen un 39% i l'altra la part de les dones, on més de la meitat concretament un 60%, diuen que no es fiarien que se la prengueren les seues parelles. Per això l'anticonceptiu més emprat segueix sent el preservatiu masculí, amb un 61%.

Aquesta enquesta tan sols esta feta a gent al voltant de 15 a 18 anys, però si la societat jove comença amb aquesta actitut no voldria jo saber la generació que ve com serà. Amb aquesta enquesta el que he volgut fer arribar es una visió general de com es la societat jove respecte aquest tema i es comporta. La societat jove lo que vol ara es pasaseu bé i no pensa en totes les conseqüencies que pot tindre el simple fet de no utilitzar el preservatiu, peró només es donen compte els joves quan ens ocurreixen les coses.

dilluns, 21 de març del 2011

Magdalena

Potser aquest tema en aquestes dates sigui un poc repetitiu, però que esque aquestes festes canvien la meua vida i la de tots aquells que com jo estan setmanes sense vore als amics.

Un any més tornarem a esperar-te amb emfasi, fins que aplegue i quan aplegue es tornara a passar com si tan sols fora un dia.

Un any més tornarem a beure fins acabar sense fetge.

Un any més ficarem en el nostre cap noves histories que tan sols ocorren en Magdalena.

dimarts, 15 de març del 2011

Els recods





Capítol III Els records


Encara recorde com em van mirar els pares quan van arribar a la comissaria. Aquella mirada de decepció, però al mateix temps d'alleujament per saber que estava bé. Durant aquells dies em venia al cap una i una altra vegada la mateixa escena, no podia parar de pensar-hi i encara que dins meu sabia que allò que havia fet estava malament, el meu cervell estava satisfet pel que havia passat.

Els primers dies van ser el pitjor de tot, jo no mereixia estar tancada sense poder comunicar-me amb ningú, en una cambra on només hi havia un llit. Estava completament sola i allò encara feia que me'n recordara i tornara a reviure aquell moment, però jo lluitava per dins per eixir d'aquell embut. Aquells dies em van enviar tot tipus de psicòlegs, dia rere dia un pot ple de medicaments anava a parar dins del meu organisme i moltes altres coses que no van servir per a res, perquè qui havia d'eixir de tot allò era jo.

Ah, vaig tornar dels meus records i vaig mirar al meu voltant, ara que tornava a pensar en ella, tot el que havia deixat darrera s'estava convertint en present. Seguia asseguda en el brancal, quan la vaig veure amb els altres sense dir-me res, jo en aquell moment tan sols tenia ganes de plorar, era la meua amiga i no m'havia dit res de res. Van passar dies fins que vaig tindre el valor de trucar-li i preguntar-li jo mateixa si podia anar amb ells, com si haguera de donar-me permís per estar amb ella. Vam estar juntes, em presentà aquells xics nous i una xica que des d’aquell moment ja la vaig calar. Es deia Paloma i en aquells ulls negres es podia endevinar un fons sense acabament on la paraula maldat estava reflectida. Pareixia que tornava a ser com abans, ella i jo juntes i ningú més; però no m'havia adonat que no era així, eren Paloma i ella juntes i inseparables. Després d'aquell dia no em van a tornar a trucar, ella tots els dies passava per davant de ma casa i ni una paraula, no tenia el valor de parar i preguntar encara que fora per mi. Crec que ella mateixa sabia que estava actuant malament, perquè quan no tenia a ningú jo sí que era una bona companyia, però mentre estava Paloma sols existia ella. Ah, però el més graciós era que Paloma no li feia tot el cas que li feia jo, ella sols la volia per a estar amb el seu germà; doncs no li estava malament, per tot el que m'estava fent en aquell moment.

Potser una altra persona l'hauria deixada, però jo no podia encara que volguera, no tenia capacitat per a fer noves amistats; ella era l'únic que tenia i me l'havien arrabassada. Per això la vaig buscar un dia i li vaig dir tot el que pensava, tot el que tenia dins meu, que tant de mal m'estava fent. Estava al meu costat sense dir-me res, mirant cap a davant i jo la cridava, ella no em sentia i tornava a cridar-la... però quan la vaig agarrar del braç desaparegué com el fum.

En aquell moment vaig despertar. Continuava a la clínica.

dilluns, 14 de març del 2011

Un altre món

Capítol II Una altra!


- Deixa'm, deixa'm!
- Mare, cada dia està pitjor.

Estic farta d'aquests infermers, creuen que no em sé valdre per mi sola. Sempre els tinc darrere, no puc anar tranquil·la ni al servei. Es pensen que tornaré a recaure.

Allò que vaig fer va ser un error, no hauria d'haver ocorregut. Sols volia que em fera cas, que m'atenguera, que m'acceptara. Tots volem ser correspostos, ja siga en els amors com en les amistats. Però tant costava fer-me un somriure quan la mirava o quan li contava coses? Ho havia donat tot per ella. L'havia vista per primera vegada feia més de tres anys i des d'aleshores m'havia paregut sempre super simpàtica. A primera vista pareixia una xica amb la qual et podies estar rient sempre. La vaig conèixer un dia per casualitat, no recorde exactament com ni en quina circumstància. El cas és que ella al principi pareixia molt atenta i estava molt per mi. Quedàvem moltes vesprades per a contar-nos com havíem passat la jornada mentre preníem uns cafès o unes cerveses. En poc de temps li vaig agafar molta confiança i es va convertir en una persona molt important per a mi. Tot anava tan bé, vam arribar a ser com germanes, sempre juntes, sempre.

Però un dia va començar a canviar tot. Ella pareixia distant amb mi, ja no era la mateixa. Però això per què? Per què? Jo no havia fet res per rebre aquell tracte. Sempre darrere d'ella com un gosset, allò no era normal. La cridava a casa, al telèfon mòbil, i mai hi havia resposta. Fins que un dia la vaig seguir per veure el que feia, allò que era més important que la seua amiga. Una altra! Una altra!

Es veu que jo no li donava la suficient companyia ni suport, es veu que jo sols vaig ser un entreteniment de quatre vesprades. El temps passava i cada dia era pitjor. Només despertar-me, al cap em venien imatges dels moments que havíem passat juntes. Pareixia que m'havia estat utilitzant, perquè jo sempre li ajudava a fer-ho tot. Havia estat esperant que apareguera una altra innocent. Em sentia tan malament, tan enganyada.

Jo ja no sabia què era això que sentia, no sé si a més d'amistat hi havia una altra cosa, potser l'estimava. No podia suportar més setmanes aquella situació, així que un dia la vaig esperar a l'eixida del seu lloc de treball a la gasolinera. En veure'm, va vindre a saludar-me com si tot fóra com abans, però en un arravatament de ràbia la vaig agafar amb totes les meus forces i la vaig portar fins a un contenidor de fem. Bramava i plorava, no sabia el que ocorria, però jo ja no estava dins del meu ser. Completament fora de mi, la vaig ficar dins del contenidor i amb un bidó de gasolina i un encenedor li vaig calar foc.

Vaig fugir tan lluny com vaig poder, fins arribar a l'altra punta del país, però de res va servir. Totes les nits pensava en el que havia fet. Com una persona tan pacífica com jo havia arribat a fer aquella bogeria? Somiava que m'agafaven i que em feien el mateix que a ella. Sabia que la meua llibertat no anava a ser per a llarg. Els meus pares segur que havien denunciat la meua desaparició, així que em buscarien fins que em trobaren. Investigarien el perquè de la meua fugida i al final acabaria a la presó.

Al mes i mig em van agafar. Per moltes disfresses que em posara i per molt que fugira la fi havia d'arribar. Hauríeu d'haver vist la cara dels meus pares, allò va ser el pitjor. Va ser com una punyalada directa al cor. No volia ficar-me en el seu lloc. Tan orgullosos que havien estat de mi, tots els moments feliços que havíem passat, tot es va esfondrar quan van saber que era una assassina.

No em van ficar a la presó, com que van considerar que el que més necessitava era tractament psicològic em van portar a un sanatori. Aquest sanatori on porte ja quatre anys.

dijous, 10 de març del 2011

Un altre món

 
 Capítol I: Aquell perfum
 
I ja era a Barcelona. No semblava fàcil: hi arribava un any més tard, sense conèixer ningú i amb l’alta del sanatori a la butxaca. Però em sentia estranyament alliberada. Estava matriculada de primer curs, tenia plaça en una residència molt a la vora de la facultat, tenia un joc de maletes nous i molta roba per estrenar. Començava el que anava a ser la meua nova vida. Amb l'ajuda dels vianants vaig trobar la parada de l'autobús que em portaria a la facultat. Asseguda ja en el seient de l'autobús, reflexionava temorosa i a l'hora entusiasmada amb què em podria trobar. Amb el famós llibre de Carlos Ruiz Zafón, Marina, recolzat damunt les cames esperant a que l'atenguera, i amb l'iPod encès observava les meravelles de Barcelona. Vam passar per la Sagrada Família, pel barri gòtic, per l'arc del triomf, les rambles... Ja per fi, passades les deu del matí entrava en el campus del centre educatiu, xiques i xics deambulaven per aquelles dunes plenes de gespa i flors, tot semblava tan bonic que no m'ho podia creure.

Jo, tota sola sense saber cap a on anar, vaig tirar cap al davant, mirant a un costat, mirant cap l'altre i escoltant el murmuri de la gent i els cants dels pardals. A la vora de l'edifici em vaig trobar amb un grup de gent que pareixia de la meua edat, em vaig acostar i quan es van adonar que em dirigia cap a ells aquests es van allunyar. Quan ja estava a punt de plorar per aquell menyspreu, vaig sentir uns colpets a l'esquena. Ràpidament, em vaig voltar i vaig veure una xica que aparentava tindre la mateixa edat que jo, 21 anys. Ella se'm va presentar, es deia Júlia i feia carusseta de nena petita, casualment estudiava la mateixa carrera que anava a començar jo, periodisme. Em va mostrar la sala de fotografia, el plató de televisió, les sales de gravació radiofòniques... fins que vam arribar a la porta del despatx del director. Dues hores després eixia d'aquella habitació amb el cap embotat de tanta explicació i tants reglaments, aquell home era la persona més repetitiva que havia trobat en la meua vida. Quan vaig eixir Júlia ja no estava, tornava a estar com al començament, perduda com una agulla en un pallar.

Ja ben endinsat el vespre entrava per la porta de la que anava a ser la meua estança. No estava gens mal aquella cambra, les parets eren blanques com un pastisset de merenga. Era molt lluminosa, molt no, moltíssim i el primer que vaig fer va ser amollar tota la càrrega que m'atreia cap al terra i córrer a la finestra. Aquelles vistes, aquelles vistes eren la llibertat materialitzada, una serralada darrere d'altra plenes de vida.

Durant tot aquell dia vaig veure quasi tota la facultat, i la varietat de gent que hi havia. Allò era esgotador. Poquet a poquet desfeia la maleta i anava penjant la roba en l'armari, col·locant les sabates al sabater, ficant a la tauleta de nit una fotografia dels meus pares amb Nico, el meu gosset. L'estança es va fer en un moment molt acollidora. Em vaig seure a la punta del llit quan de sobte, catacrac! Hala! Tota llarga en terra, quina gràcia! En el sòl em vaig quedar rient i analitzant el que havia passat. Una pota que s'havia trencat. El porter que passejava pels corredors va sentir el soroll i va vindre a la meua habitació. Preguntava "està vostè bé?" Jo, encara rient-me li vaig explicar el que havia succeït. I ell, el pobre home, ranquejant amb una cama, va anar el més ràpid que el cos li permetia a per les ferramentes per a reparar el llit. I en uns vint minuts escassos vaig poder tornar a recolzar-me en el llit.

Amb el matalàs i els coixins blanets em va entrar una somnolència que no era normal. Estava com en un nuvolet, rodejada d'aquell perfum que em recordava els estius en el poble de la meua iaia. Una oloreta a sabó... i així em vaig adormir.

De sobte, vaig aparèixer de nou al sanatori.

dimecres, 9 de març del 2011

TASQUES

Per al periòdic:
- Article sobre el tabac i les drogues (fet)
- Article sobre l'alcohol (fet)
- Fotografia de l'alcohol (fet)
- Fotografia del tabac
- Article de la sexualitat fent refencia al buidatge de la ràdio
- Fotografies de la manifestació (fet)

dimecres, 2 de febrer del 2011

Crackòvia

Crackòvia és una parodia que s'emet en Tv3 tots els dilluns a les deu menys quart de la nit.

La parodia es refereix al àmbit del futbol on la majoria dels jugadors, comentadors, entrenadors i presidents són criticats de manera sarcàstica, encara que sempre es de manera subjectiva. En aquesta parodia es critiquen els jugadors més detacats i famosos del món del futbol.

Quan vaig començar a vore-la a penes entenia res, però un vegada vista me'n vaig interesar per el futbol i ara sempre que puc veig un patit del barça.




divendres, 28 de gener del 2011

Gustavo Adolfo Becker

                                                  Per una mirada, un món,
                                                  per un somriure, un cel,
                                                  per un petó..., jo no se
                                                  que et donara per un petó.




                                                 Què és poesia? dius mentre claves
                                                 en el meu pupil tu pupil blau.
                                                 Què és poesia! I tu m'ho preguntes?
                                                 Poesia... ets tu. 

 Gràcies a la poesia de Becker se apreciar un bon poema i aquestes dos ritmes de dalt han sigut les que més m'han agradat.

dijous, 27 de gener del 2011

Adéu

Toca un any nou, fer noves amistats i  mantindre les velles.

Des de que tinc tres anys no me mogut del col·legi Ramiro Izquierdo on he passat els millors anys del que porte de vida i qui s'ha convertit en una segona casa per a mi i per a tots els que hem passat per aquelles aules. No em puc queixar de res, tot el que estava al meu voltant era perfecte, entre els companys vam fer pinya seguida, el director com un pare i amb els mestres sempre ha hagut un bon rotllo.

Me'n recordo d'aquelles aules plenes de cadires, on en ocasions no canviem tots a classe i teníem que eixir a una altra aula. Aquella olor de rata morta pudenta que feia solament entraves a classe, a humanitat suada i ja quan anaven les ovelles te mories de la pudor. Dins d'elles hi havia quatre aparells necessaris una pissarra on no es veia el que s'escrivia i que fa uns anys la van tintar de negre i encara es veia menys, dos penjadors trencats, perquè la gent és penjava d'ells, l'armari del mestre que es no podia deixar res, si no quan tornaves a per allò que deixaves ja no es trobava dins i dues prestatgeries on no hi cabia res de res.

La cantina de l'escola, els dies al menjador amb aquelles sopes fredes i amb pèls de la cuinera, la truita que no era d'ou, el gelats líquids... tot el que tinc són bons records, no em puc queixar per a res.

 Els uniformes, aquella vestimenta de color verd que quan feia fred tenies que portar com a molt unes mitges, perquè no deixaven portar res que no corresponguera a la vestimenta del uniforme, les faldes d'estiu eren de tela de paper i encara no feia una mica d'aire s'aixecava i totes les vergonyes per fora.

Una de les millors històries o que més me'n recordo, va ser l'any passat a principi de curs, tots els de la meua classe van començar a emportar-se'n les copes de les altres classes, ficant-les totes en la nostra aula, quan el director s'en va adonar del que passava ens va castigar a tota la classe sense pati durant una setmana, el pobre home es pensava que allò per a nosaltres es un càstig, però era tot el contrari era millor que un pati qualsevol. També me'n recordo de quan se'ns va ocorri fer una interpretació de Julieta i Romeo i vam estar fent-la per totes les classes, o quan jugaven al balontir, joc que ens agradava, o a la corda, quantes vegades ens haurem caigut amb aquella corda que emblava d'amarrar vaques. Els viatges de final de curs, sobre tot els dos últims, a Jaca i a Mallorca on encara ens vam unir més i vam fer més festa....

Celebràvem totes les festes que eren possibles, en carnaval quan érem més petitos donàvem voltes als tres patis i cremàvem les pancartes amb el carnestoltes vestit amb roba vella, ja quan vam anar a cinquè ens portàvem al pinar i fèiem balls i concursos de disfresses. Per a nadal fèiem un belen vivent i interpretàvem la aplegada de Jesús al portal.Una setmana abans de magdalena pujàvem amb l'autobús i dinàvem dalt de tot.

Els mestres, d'ells no puc dir res roïn perquè han sigut com un amic més, sempre que han pogut m'han ajudat en qualsevol problema. L'únic que puc dir es que tenien molta mala llet, sobretot amb la nostra classe que era la pitjor de tot el col·legi. La millor mestra que he tingut sempre ha sigut i serà la que en tercer i quart d'ESO hem va donar castellà i literatura, se la sentia per tot el col·legi, pegava uns crits que atemorien a qualsevol que s'acostava.

Entre els companys, sols dir que érem una pinya, si algú tenia un problema tots estàvem al seu costat fins que lo solucionava, si algú feia alguna cossa roïna i el tenien que castigar dèiem que érem tots per a estar amb ell, a demés de ser una pinya mai ens hem separat fins que vam arribar a tercer d'ESO, quan van repetir cinc persones i la classe va quedar un poc buida. També hem tingut els nostres enfrontaments, però a les dues hores després ja tornàvem a estar com sempre.

Per suposat no em puc oblidar del porter del col·legi, amb qui he passat tants patis i qui tants xiclets m'ha donat, sempre el tindre present en la meua vida perquè ham ell els patis es tornaven menys avorrits, sempre tenia alguna cossa que contar, alguna tafaneria...

De les meues amigues se tots els dies encara no arribem a casa, ja ens estem cridant per telefon per a contar que tal ha anat el dia, si em vist algun xic maco... i de la resta no se molt més.

Ara tot és molt diferent, a penes se res de moltes persones de la classe i de les que se estan lluny i ens veiem molt poc, però sempre que ens tornem a vore es quan em done conter de que eixes persones són les que estan en el meu cor i estaran per a sempre perquè han format part de la meua vida.






Aquestes fotografies són petits recordos del grans moments que hem viscut tots junts.

dimecres, 26 de gener del 2011

Times Square

El fi de la segona guerra mundial va estar carregat de alegria i va servir de marc per a la realització d'una magnifica foto que va donar la volta al món.

Times Square, en Nueva York, fou el escenari d'aquesta fotografia d'un mariner i d'una infermera besant-se. El més impactant es que no hi es va tomar tan sols aquesta fotografia, també hi ha una altra feta tan sols a un dia després. 

Els protagonistes de la imatge no són parella, són uns desconeguts que es van creuar per el carrer i van fer uns del petons més famosos del món. Després d'aquesta foto publicada en 1945 no es va saber res més d'ells fins uns quants anys després quan la infermera va afirmar que si que era ella. Del mariner poc es sap mes que va intentar confirmar que si que era ell el de la imatge per a guanyar diners, cossa que no va aconseguir fins a punt de morir.

L'autor d'aquesta imatge és Alfred Eisenstaedt a qui se li va ocorri la idea mentre veia com el mariner s'acostava a totes les dones que veia al seu entorn.


Fa uns quants anys es va celebrar els seixanta aniverssari del fi de la Segona Guerra Mundial, fecha que també passarà a la història, perquè els estadounidensos van eixir al carrer i van representar el petó fet fa uns seixanta anys per una infermera i un mariner. Va estar ple de gent besant-se amb les seues parelles.

dimarts, 25 de gener del 2011

Llei antitabac

Aquest any des de el 2 de febrer, ha sigut una magnífic passeig per el món sense fum per al fumadors passius, per altra banda als fumadors no les ha sentat tan bé.

Tots el fumadors a partir d'ara tenen que eixir al carrer per a fer-se'n un cigarret darrere del sopar, en el cas de les cafeteries han tingut la major part d'elles que fer una terrassa. A partir  d'ara no es pot fumar en cap lloc intern, ni a més de deu metres d'un centre escolar...

 Fa uns quants anys van fer una llei que deia que tots el establiments de més de 200 metres quadrats tenien que fer dues zones, una fumadora i un altra per als que no volien fumar, però si volien tenien que decidir si fer-lo per a fumadors o per a no fumadors. Per als amos que van fer les dues zones, aquesta nova llei antitabac ha sigut molt desfavorable i poc econòmic.

Encara que faci fred la gran part de la gent prefereix estar en una terrassa passant fred en lloc de abstenir-se una mica mentre es fan un cafè, o altra cossa.

A l'hora de les festes, en les discoteques també s'ha prohibit el fum, però deurien de cobrar gens de diner a les persones que ixen al carrer per a fumar perquè de eixa manera al final de la nit s'hauran gastat tots els diners del mes.

Algunes de les persones que em enquestat han dit que no les pareix bé tot el que estan fent amb aquesta llei, clar esta que aquestes persones són fumadores des de fa molt de temps.

Els amos dels bars es queixen perquè han perdut una muntons de diners, ja que la gent ha deixat d'anar pel simple de que no es pot fumar, sobre tot els que solen anar a vore els partits de futbol. En aquest àmbit s'ha notat muntó.

dilluns, 24 de gener del 2011

El tràgic món del botelló i les drogues

Fent compte del que vam aprendre amb el programa de ràdio que es va reproduir el passat 20 de gener en la emissora de l'UJI, fem una recopilació de que la gent jove d'aquesta generació comença molt prompte a beure i a consumir drogues.

Un any més el botelló es un dels temes que més criden l'atenció, en el rodatge fet per a les xiques de entre 15 a 20 anys, ha estat molt desconcertat, ja que un 64 % de les xiquetes de 15 anys solen fer botelló cada cap de setmana, els sues pares ho saben i els pareix bé, cossa que tampoc concerta molt amb tots els accidents que passa per culpa de l'alcohol.

En el rodatge fet per a xics vaig descobrir que els homes a mida que se van fent grans beuen molt més que les xiques, però quan estan entrant a la adolescència solen beure menys, però que molt menys sols hi ha un 30% que el consumeixen cada cap de setmana.

Lo més alarmant es que no el fan sols quan ixen de festa o estan per la seua ciutat, ara també se l'en porten a qualsevol lloc amb la maleta,normalment quan ocorre això solen estar en viatges de final de curs, encara pitjor que si el fan cada cap de setmana o en una festa, ja que d'aquesta manera si de veres els passa alguna cossa no tenen a ningú dels seus pares per a que facen el part al hospital.


Avui en dia no pensem tan sols en la paraula alcohol quan diem  els adolescents, si no que la paraula droga també es troba en els pensaments de tots els pares. Quan parlem de droga no ens referim tan sols a les blanes si no que en munto de cassos la barreja de les drogues amb l'alcohol ha aplegat a causar la mort.

En la enquesta passada va eixir que més d'un 56% ha consumit drogues als 15/16 anys habitualment, les més consumides són: èxtasis, cocaïna i speed. Encara que la majoria d'ells no sàpiguen les conseqüències que porten. També hi un percentatge de xics que no consumeixen habitualment, però que si les han provades, aquest percentatge és del 17%.

En el apartat de les xiques no ocorre lo mateix, només un 15/20% solen consumir-les habitualment, però al contrari que els xics, en les xiques hi ha un 80% que les han probat alguna vegada, però part de eixe percentatge esta relacionades han les drogues blanes.

 Encara que pensem que són quasi adults, amb aquesta enquesta han demostrat que encara són uns xiquets que pensen que ho saben tot sobre les conseqüències que porten les drogues, però el que no saben es que sols tenen unes petites idees que van escoltan per la ràdio o veuen per la televisió.

diumenge, 23 de gener del 2011

Tens ganes de ballar?

Si tens ganes de ballar, jo et recomane que escoltes aquesta cançó. Té molt de ritme i encara que no s'atenga molt el que vol expressar, ja us dic que més val que no ho sapigueu.

Os la deixe ací i la escolteu:


dimarts, 21 de desembre del 2010

BLOC II RELACIONS SEXUALS (2.45 minuts)
CD PISTA 02 "El signe dels temps"
QUAN BAIXA EL VOLUM DE LA CANÇÓ, QUE SE SENTIRÀ COM A MÚSICA DE FONS, PARLA EL LOCUTOR 1
DIONÍS (LOCUTOR 1)
En primer lloc, començaran parlant les nostres companyes Clàudia i Eva, que ens presentaran els resultats d'una enquesta que han realitzat sobre les relacions sexuals entre els jóvens.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Hola, bon dia! La meua companya Eva i jo us parlarem sobre una enquesta relacionada amb el sexe. Quins temes hem tractat, Eva?
EVA (LOCUTORA 4)
Hola, Clàudia! La nostra enquesta està composta per set preguntes relacionades amb la sexualitat, prevenció, freqüència... i també hem destacat una nova investigació que s'està fent per evitar els embarassos no desitjats.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Una de les coses que més m'han cridat l'atenció és que tant el xics com les xiques no solen parlar amb els seues pares sobre sexe. Tan sols el 18% no s'avergonyeixen de parlar d'aquest tema amb els familiars.
EVA (LOCUTORA 4)
Quan vam preguntar quin tipus d'anticonceptius utilitzaven ens va sorprendre que hi ha un 4% que no sol utilitzar cap mètode preventiu, una cosa impensable, ja que en l'actualitat s'ha fet molt d'èmfasi en aquest tema.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
L'altre dia vaig llegir un article que deia que entre dones de 15 a 49 anys en el nostre país es produeixen al voltant de 240.000 embarassos no desitjats a l'any i que la meitat acaben en avort. Però açò no ocorre sols al nostre país, veritat?
EVA (LOCUTORA 4)
Efectivament, Clàudia, açò ocorre en tot el món, en alguns països aquesta situació és més preocupant que en uns altres.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
A Àfrica i a Llatinoamèrica el percentatge d'embarassos no desitjats és més elevat que en qualsevol altra zona del món: un 17%. A Nord-amèrica el percentatge és de 12.2% mentre que a Àsia, Oceania i Europa el percentatge està al voltant del 7%.
Canviant de tema, Eva, tu sabies que s'està creant una nova píndola anticonceptiva masculina? Aquesta impedeix que l'esperma sobrevisca dins de l'úter sense necessitat de recórrer a hormones.
EVA (LOCUTORA 4)
Sí que ho havia llegit, sí. Em pareix molt bona idea, però hi ha un 56% de persones que pensen que no tindrà èxit. Sols un 39% de xics diuen que se la prendrien.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
I més de la meitat de xiques, concretament un 60%, diuen que no es fiarien que se la prengueren les seues parelles. Per això l'anticonceptiu més emprat en la societat és el preservatiu masculí, amb un 61%.
EVA (LOCUTORA 4)
Nosaltres ja hem acabat de presentar-vos el nostre treball, esperem que us haja servit per a conèixer millor la nostra societat jove en aquest tema i per a millorar-la.
CLÀUDIA (LOCUTORA 3)
Moltes gràcies per la vostra companyia, esperem que us haja sigut amè, entretingut i productiu.
CARLA (LOCUTORA 2)
Moltes gràcies pel vostre temps! Tindrem en compte els resultats del vostre treball.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Animals en perill d'extinció

Una espècie en perill d'extinció és aquella que corre perill de desaparèixer si continuen els mateix factor que amenacen la seua continuïtat.

L'extinció de especies es un fenomen a nivell mundial.

A Espanya, el Catàleg Nacional d'espècies Amenaçades, on s'inclou les especies o poblacions la qual exigeix mesures específiques, s'estableixen quatre categories per aquestes especies:

  1. En perill d'extinció. Quan els factors negatius que incideixen sobre elles fan que la supervivència siga poc probables a curt termini. Ex: la foca monjo. 





        2. Sensibles a l'alteració del seu hàbit. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la naturalesa a mitjà termini. Ex: la balena yubarta.

    3. Vulnerable. Quan s'enfronta a un risc de desaparició en la natura a mitjà termini. Ex: el dragó canari.

    4. D'interès especial. Quan presenten un valor particular per el seu interès científic, ecològic, cultural o per la seua singularitat. Ex: la llúdriga.

    dimecres, 17 de novembre del 2010

    Un poble quasi desaparegut.

    En un poble de Galícia donen mil euros per cada xiquet que naix en el poble.

    Els habitants del poble s'han vist obligats ha fer aquest tipus de campanya per a que les persones joves que poden tindre fills, els tinguen i d'aquesta manera el poble no acabarà sent un poble fantasma.

    Les persones que viuen i que encara poden tindre fills, per molts diners que donen no en volen tindre , ja que no tenen les infraestructures necessàries per a deixar als xiquets. Aleshores han d'agarrar el cotxe per a anar al poble més prop i deixar-los en el col·legi, encara que ells també hagen d'agarrar-lo per anar a treballar no és el mateix perquè tots agarren una altra ruta.

    En conclusió jo crec que si els habitants del poble volen tindre més persones perquè no desaparegua el poble haurien d'adequar-lo de manera que tingua totes els edificis nesessaris per a la comodidat dels pares.

    dimecres, 10 de novembre del 2010

    Excursió a Morella

    L'excursió que vam realitzar els alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat amb el departament de biologia, es va fer el dimarts 9 de novembre al poble de Morella.

    La primera parada realitzada va ser a Vilafamés, on vam contemplar la majestuosa roca grossa que porta allí des de el Triàsic, i s'encontrava en posició vertical per la acumulació de sediments i per el xoc de les plaques tectòniques. Dins d'eixa expedició vam poder observar les fissures que portaven les roques més properes a la roca, totes aquestes estaven formades per taffoit ( roca exposada a les ones del mar).

    Després vam anar a la carretera que empalma Vinaròs amb Morella,on es trobava unes icnites de dinosaures, es a dir, les empremptes  de dinosaures que vam passar per aquelles terres. Lo curiós de tot això era que la majoria del dinosaures que habitaven les nostres terres eren herbívors i les empremptes que hi havien eren totes de carnívors. Encara no s'ha establit una resposta concreta però s'han fet moltes tesi: per la força que tenen aquest tipus de dinosaures es una de les que més s'han proposat.

    Tot seguit amb una ventolada impressionant, vam parar a la carretera de Morella a Forcall on vam contemplar el jaciment de fòssils més famós de la comarca, on ens van donar una bossa per a agarrar tots el fòssils que pogueren i així d'aquesta manera poder identificar-los quan anàrem al museu de Morella.

    Cinc minuts després arribaven a la exposició de la Fàbrica Giner de Morella. En aquesta exposició vam observar com els treballadors de la mina de cel obert van descobrir el jaciment de fòssils. Dins de la exposició es trobava uns del milers ossos que es van trobar durant el treball en les mines de cel obert.

    Després de exposició vam anar al poble de morella on teníem contractat la visita al museu de dinosaures de Morella, però no vam entrar ja que no vam arribar a temps. Vam dinar en una plaça al costat de la muralla, vam fer unes compres de pastís típic d'allí (flaó) i vam tornar cap a l'institut.

    dilluns, 8 de novembre del 2010

    Generació búnquer

    Una persona que està dins de la generació búnquer són aquelles que passen gran part o quasi tot el seu temps dins de l'ordinador o la televisió deixa'n de costat als familiars i amics que no siguen virtuals. Dins del d'aquesta generació es troben els menors d'edat entre 12-18 anys.

    Tots els que es troben dins de la generació afirmen haver penjat fotos en xarxes de forma segura encara que no saben que no són del tot segures. També asseguren que la seua cadena favorita és Antena 3 i els programes com: Físca o Química, El internado i moltes altres molt paregudes a aquestes altres.

    Jo no em considere una persona dins de la generació bunker, ja que apenes tinc temps per a estar dins de l'ordinador i ademés estic gran part del temps amb la meua família.

    dimecres, 3 de novembre del 2010

    El derrocament de la mina a Xile

    El derrocament de la mina a Xile va atrapar a més de trenta-i-tres  treballadors, mentre treballaven.

    Solament s'escoltà el derrocament, tots van avisar a les brigades de rescat, les quals lluitaven per a salvar-los, ells no sabien en quines condicions es trobaven ni si n'havia alguna víctima de l'accident.

    Les condicion en les que és trobava la mina va dificultar la entrada dels rescatadors, per això es tarà més en el rescat.

    Segons el govern comunicà que dins de la mina n'hi havia un refugi a 300'5 km on es trobaven les necessitats bàsiques per a passar de forma segura uns quants dies.

    Després de quasi setanta dies tancats sota terra, els miners dividit en tres grups, van pujar a la superfície ajudats per una càpsula de quatre-cents seixanta kilograms i cinquanta-tres centímetres d'ample.

    Totes les famílies es trobaven fora del per a rebre als seus familiars que es trobaven dins de la mina, la alegria que es va despendre en l'ambient valia la pena després de tant sofriment.

    Quan s'acabà la pesadilla, tot va ser més fàcil per als miners, encara que no tenen la certesa de que no tornarà a passar.