dimecres, 22 de juny del 2011

Misericordia

Un dels més importants llibres de Benito Pérez Galdós, és Misericordia. En aquesta novel·la la protagonista Benina es veu sumergida al voltant de diverses accions que terminaran en fracàs per part d'aquesta. La senyora Francisca és l'ama de les possesion que després, perdrà per la falta d'ingressos. Benina per ajudar a la seua senyora que pensa més en el que diran que en el que té que fer per sobrevivir, necesita l'ajuda de la seua criada, qui demana almoina en la porta de l'eglésia.

Estructura interna de l'obra

L'obra esta dividida en quatre parts, on es pot veure el Madrid d'aquell temps.

En la primera part es pot veure el món del captaire, els quals en l'obra també tenen privilegis, com per exemple les antigues que són dones que viuen en l'egésia i demanen almoina.

En la segona part hi ha una descripció dels personatges principals, com són Benina, Almudena , el seu nuvi ; Donya Francisca.

En la tercera part es reflecteix la fam que es pateix en Madrid i com Benina vol ajudar a la seua senyora demanan almoina, cosa que estava prohibit i per això acaba en la càrcel.

En la tercera part, donya Francisca hereta una gran fortuna i contracta a un altra criada, qui vol convèncer  a donya Francisca de que Benina no és una bona persona. Aquesta acaba sent convençuda i no vol tornar a contractar-la, les dos amigues s'enfaden i no tornen a parlar-se

dimarts, 21 de juny del 2011

Tan sols tres dies

Després de nou mesos amb un horari intensiu, per fi s'acaba el curs.
Aquest any ha sigut molt diferent del que m'hauria imaginat, tan sols la idea de tornar a fer nous amics que tornava botja, perquè tenia que fer jo nous amics i no ser ells qui vingueren a mi?

De fet aquesta mateix fet, ja em dona igual, perquè gràcies a les noves amsitats he aconseguit eixir endavant aquest any, ja que primer de batxillerat no es com l'hauria imaginat, es clar que tots els anys són cada vegada més dificils, i crec que aquest any l'he superat amb èxit gràcies a ells, els meus companys que potser no siguen els mateixos que altres anys, però que en tant poc temps m'han acollit com una més.

Moltes gràcies a tots, m'ha agradat moltissim treballar amb vosaltres.

Un poc de la meua vida.

A penes tenia un any quan vaig notar que aquelles dos vides estarien molt unides, durant molt de temps.

Recorde com em vaig sentir quan la vaig bore en aquella cistella de fusta, que donàvem com a caixa de nadal per als empresaris. Era petita i negra com una boleta, molt menuda i tenia un nas que arrugava mentre dormia. Aquell moment va ser el millor de tota la meua vida, per fi tendria responsabilitats i sabria que es sent quan cuides a un fill. Si aquella boleta negra va ser durant molts anys la millor amiga que mai hauria pensat i al dia de avui encara la recordo i pense en ella com si estigues davant meu, aquella boleta era la meua gosseta Mickey. 

Durant molts anys la vaig tindre dins del meu cor, tant era la cosa que només aplegar a casa em ficava davant d'ella i la mirava com dormia. En menys de cinc mesos va créixer i ja no la podíem tindre en casa, per això se la donarem als meus iaios, on tenia molt espai per a córrer, però aquest fet mai va ser un impediment per a estar amb ella, encara que tan sols la veia un dia a la setmana, aquell dia passàvem hores juntes i jugàvem com si mai més ens tornarem a borem.


Tot eren bones noticies, fins que un dia va cridar el meu iaio per avisar de que la gossete, tenia càncer i no es podia fer res per ella, tan sols podia prendre unes pastilles per a calmar el dolor, però més prompte o més tard moriria. Aquells mesos vaig intentar fer el mateix que feia cada cap de setmana, com si no pasare res, per el fet de perdre a l'única persona que no criticava la meua manera de fer els fets, em consumia per dins. Durant gran part de la seua malaltia no vaig anar a vore-la, no podia aquella sensació em constrenyia per dins.


Durant aquells mesos no vaig tornar a ser com era, fins que un dia com un altre em vaig armar de valor i vaig putjar a vore-la, en aquell mateix moment com si volguera dir-me adéu, va vindre em donà un beset i va caure al sostre, en aquell moment no sabia que fer, vaig crida. I allí el dia 21 d'abril de 2007, va morir aquella que seria una gran amiga

dijous, 9 de juny del 2011

Pirates del Caribe

Piratas del Caribe en mareas misteriosas és la quarta pel·lícula de la saga piratas del caribe.

En aquesta pel·lícula els protagonistes són: Jonny Deep com a Jack Sparrow, Penelope Cruz com Angèlica. Aquestos dos personatges van mantindre una relació en el passat i després de molts anys es tornaren a trobar en una situació un poc complicada, ja que ella es feia fer pasar per Jack Sparrow i poder agafar tripulació per anar a trobar la font de la joventut. En aquell moment Jack Sparrow es adormit i acaba en el vaixell de Barba Negra. En aquest vaixell viu apasionants aventures amb l'altra protagonista.

dimarts, 7 de juny del 2011

Curmetratge

CURT DE CANAL9- PRIMERA PART


En el parc Ribalta...

Dionís:
Hola molt bon dia, estem al parc Ribalta per a fer entrevistes a la gent de Castelló. Volem que ens diguen a qui prefereixen com a president en les pròximes eleccions autonòmiques.


De sobte apareix una dona vella a la qual el reporter està disposat a entrevistar


Dionís:
Hola molt bon dia senyora. Com va? Volem fer-li una enquesta, vostè a quin partit polític votarà aquestes eleccions?

Eva:
Jo al PP, perquè conec a tota la família i ma mare ja coneixia als seues uelos i són tots molt bona chent.

Dionís:
Molt bé, molt bé, sempre va be conèixer gent en bones idees.



Passa una altra xica...

Dionís:
Bon dia choveneta. Tu cuants anys tens?

Carla:
18 anys

Dionís:
I qui t'agradaria que guanyara les eleccions?

Carla:
El PP perquè els del PSOE son un chorisos. A demés aquest any només han fet que tirar a gent al carrer i jo ara no tinc treball i quan estava el PP si que tenia.

Dionís:
Molt bé, m'alegre de veure que hi ha gent amb la ment desperta.

I finalment apareix una jove

Dionís:
Bon dia, i a tu com et diuen?

Maria Serra:
Maria Serra

Dionís:
I a qui penses votar estes eleccions?

Maria Serra:
Doncs jo votaré al PSOE.

Dionís:
No m'estranya, amb ixes pintes.. Vinga talla!