Un poc de la meua vida.

A penes tenia un any quan vaig notar que aquelles dos vides estarien molt unides, durant molt de temps.

Recorde com em vaig sentir quan la vaig bore en aquella cistella de fusta, que donàvem com a caixa de nadal per als empresaris. Era petita i negra com una boleta, molt menuda i tenia un nas que arrugava mentre dormia. Aquell moment va ser el millor de tota la meua vida, per fi tendria responsabilitats i sabria que es sent quan cuides a un fill. Si aquella boleta negra va ser durant molts anys la millor amiga que mai hauria pensat i al dia de avui encara la recordo i pense en ella com si estigues davant meu, aquella boleta era la meua gosseta Mickey. 

Durant molts anys la vaig tindre dins del meu cor, tant era la cosa que només aplegar a casa em ficava davant d'ella i la mirava com dormia. En menys de cinc mesos va créixer i ja no la podíem tindre en casa, per això se la donarem als meus iaios, on tenia molt espai per a córrer, però aquest fet mai va ser un impediment per a estar amb ella, encara que tan sols la veia un dia a la setmana, aquell dia passàvem hores juntes i jugàvem com si mai més ens tornarem a borem.


Tot eren bones noticies, fins que un dia va cridar el meu iaio per avisar de que la gossete, tenia càncer i no es podia fer res per ella, tan sols podia prendre unes pastilles per a calmar el dolor, però més prompte o més tard moriria. Aquells mesos vaig intentar fer el mateix que feia cada cap de setmana, com si no pasare res, per el fet de perdre a l'única persona que no criticava la meua manera de fer els fets, em consumia per dins. Durant gran part de la seua malaltia no vaig anar a vore-la, no podia aquella sensació em constrenyia per dins.


Durant aquells mesos no vaig tornar a ser com era, fins que un dia com un altre em vaig armar de valor i vaig putjar a vore-la, en aquell mateix moment com si volguera dir-me adéu, va vindre em donà un beset i va caure al sostre, en aquell moment no sabia que fer, vaig crida. I allí el dia 21 d'abril de 2007, va morir aquella que seria una gran amiga